Tecno-gurú

El futur no està escrit, però ens van avisant. Des del 1942 que l’Asimov ens parla als seu relats de l’emergència d’una nova intel·ligència, artificial diem avui, positrònica en deia ell al seu univers literari. En totes les èpoques han proliferat personatges especialitzats en saber escoltar el signe dels temps: oracles grecs, auspicis romans, profetes hebreus, gurús indis i darrerament futuròlegs de condició diversa. D’aquests últims, estudiosos del futur, en destaco l’alemany Gerd Leonhard, autoproclamat digerati (neologisme de digital i litterati) que s’autodefineix com a futurista de la música i dels mitjans de comunicació. El Leonhard s’ha fet un nom en el competitiu mercat dels oradors vocacionals, concretament dins del corrent de pensament transhumanista: focalitza les conseqüències de les noves tecnologies per a l’ésser humà, i específicament fa discurs sobre l’educació, la formació i l’ocupació. Us deixo dos vídeos: un de curt (Humans and Machines, 3’50”) i un de llarg (Technology and Humanity: The next 10 years, 78’41”).

Per la meva part, trobo inquietant i oportuna una relectura de les tres lleis de la robòtica d’Asimov des d’una perspectiva d’ocupabilitat: 

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Finalitzo amb una reflexió del Gerd Leonhard (toma-castaña):

“El futur no està en fer bé una feina, sinó en inventar-la. I això és el que hem d’ensenyar als nens.
El problema és que això no s’aprèn a les escoles, sinó a la vida real.
Preferiria que el meu fill marxés fora tres mesos a l’Índia i es relacionés amb molta gent a que obtingués un MBA.
Per descomptat, si pot fer les dues coses, millor que millor.” (Gerd Leonhard)

PD.- Fotograma del film I, robot (Alex Proyas, 2004)