“EQUIVOCAR-SE ÉS DE SAVIS”

Equivocar-se és un fet indissociable de la condició humana, però com vivim l’error les persones? Com abordem l’error des de ben petits i petites? Quin paper juga l’error a l’aula?

No ens agrada equivocar-nos, l’error és vist com un element negatiu i per això es penalitza. Al llarg de la la historia, aquest fet inevitable s’ha entès com una evidència de la disfunció en l’aprenentatge. Per aquest motiu tendim a evitar-lo i amagar-lo, especialment en el context escolar, sense tenir en compte que, el fet d’equivocar-se és part del procés d’aprenentatge i que és fonamental per la consolidació dels coneixements.

Quan ens equivoquem s’activa una part del nostre cervell que ordena augmentar l’atenció i reduir així les possibilitat de tornar a cometre el mateix error.

“Si nos frustramos, se enciende la amígdala; si tenemos actitud de crecimiento, el error sirve para activar nuestra curiosidad, incluso nos motiva”, diu Anna Forés, Directora adjunta de la Càtedra de Neuroeducació UB.

https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2022/08/29/equivocarse-es-de-sabios-1595538.html

Segons els defensors de l’aprenentatge basat en errors “«La idea central es que, en lugar de recibir pasivamente clases magistrales, el aprendizaje se plantee desde el principio como una búsqueda activa de respuestas». Eugenia Marín-García, psicóloga de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU)

https://www.agenciasinc.es/Reportajes/Equivocarse-es-de-sabios