L’Escola El Martinet

L’emissió del 30 Minuts de TV3 del passat 18 de setembre va ser una de les més vistes de tota la història del programa. Amb el títol de Una altra escola es van presentar 4 experiències educatives que pretenen fer un pas endavant en superar el que anomenem escola convencional. La primera escola en aparèixer al reportatge va ser l’escola pública El Martinet. Per a mi, com a pare d’aquesta escola des de fa molts anys va ser un gran orgull veure aquest projecte tan estimat ocupant un lloc en un mitjà de gran audiència. Voldria aprofitar el creixent interès social en altres tipus d’escola per compartir amb vosaltres alguns dels trets característics de l’Escola El Martinet. A tall d’exemple, quatre cites del docu:

“És possible una educació alternativa basada en l’aprenentatge des de l’alegria i el benestar? i tot això des de una escola pública?“

*
“El primer que em va sobtar quan vaig entrar a l’escola per primera vegada va ser veure els nens i nenes en sabatilles treballant per tots els racons de l’escola“

**
“Quan entres al col·legi públic El Martinet, a Ripollet (Vallès Occidental), no sembla que entris en una escola. Perquè aquí no hi ha aules i els alumnes, distribuïts en tres grups (petits, mitjans i grans), ocupen amplis espais on treballen en grup o individualment“

***
“Quan es va construir l’escola l’equip de mestres i representants de l’ampa de l’escola van col·laborar amb els arquitectes per definir els espais en funció del projecte pedagògic.”

Com explica la seva directora, Isabel Trias, “L’escola pública El Martinet de Ripollet només té tretze anys d’història… Des dels seus inicis ha tingut un interès especial per un projecte pedagògic que s’adeqüés a les “necessitats del segle XXI, trencant molts esquemes del que és l’escola convencional”. El seu tret identitari és que s’estructura en comunitats: de petits (on s’agrupen els alumnes de 3 a 5 anys), de mitjans (de 6 a 8 anys) i de grans (de 9 a 11 anys). “Volem ser molt respectuosos amb els processos d’aprenentatge. Com que cadascú és únic, cadascú té el seu temps. Si ho fa d’una manera que li sigui significativa és igual que ho faci abans o després”, explica Trias. En el cas concret de la lectura, afirma que dels 3 als 5 anys la relació amb el codi escrit ha de ser dins un context natural, “però és bàsicament a partir dels sis anys, perquè hi ha fonaments de maduració evolutiva, quan els nens s’obren més a conèixer el món que els envolta, i les lletres són una porta per aprendre”. (Judit Monclús. Revista Criatures).

El seu projecte pedagògic es fonamenta en quatre eixos:

1. El concepte de comunitat. És entesa com espai de recerca, discussió i diàleg promogut per una actitud de reconeixement i respecte. S’organitza en tres microcomunitats: petits, mitjans i grans. Aquesta estructura comunitària permet, malgrat l’escola sigui gran, un ambient ric en relacions, en el que les persones poden ser reconegudes pel seu nom, pel que són i també per un respecte profund a la seva història.
2. El benestar entés en totes les seves dimensions. L’escola és un lloc d’aprenentatge i per aconseguir-ho necessitem de l’harmonia amb un mateix. La cura del benestar té a veure amb: possibilitar els processos d’aprenentatge dels infants i dels seus ritmes, l’aprenentatge com a recerca, l’equilibri entre el que és personal i social, entre allò que és intim i el que pot ser públic.
3. Diàleg amb l’entorn. Una comunicació que ens vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix el propi projecte, creant xarxes de relacions i participacions amb els ciutadans de generacions diferents. Accions també encaminades a deixar pensament i empremtes de l’escola de les paraules i les idees dels infants convidant a participar de la cultura de la infància.
4. Un nou sentit del coneixement. Garantir la integració de l’infant a la societat és un objectiu primordial de l’escola. Per això necessitarà recursos per interpretar la realitat, estratègies per afrontar nous plantejaments i canvis. Al mateix temps que habilitats comunicatives i socials per a poder desenvolupar el seu propi projecte de vida. Una complexitat que vol donar veu i espai a maneres de fer i d’actuar molt diverses, que puguin acollir a tots els nens i nenes de l’escola. Amb aquesta intenció es projecten estructures globals que contenen els diferents sabers i llenguatges necessaris per assolir els objectius i competències de cadascuna de les microcomunitats.

Per últim una mirada i una menció a Sant Boi,  on tenim una plataforma de mares i pares anomenada Col.lectiu Educació viva Sant Boi  i que a Facebook es defineix de la següent manera: “Som un grup de famílies, educadors/es i mestres de Sant Boi amb el propòsit de que l’educació reglada a Sant Boi evolucioni cap una educació més viva. Volem una escola que acompanyi als nostres fills en el seu desenvolupament com a persones, que es basi en l’educació emocional, una escola on es desenvolupen les potencialitats de cada nen i nena, que els ajudi a desenvolupar el seu sentit crític i on els límits s’estableixen des del respecte als nens i nenes. Creiem molt important fomentar el sentit comunitari entre els nens però també entre la família i l’escola, les dues participen en l’educació dels nens i nenes de forma consensuada i compartida. Com a base de l’educació i l’aprenentatge ha d’estar el joc, la lliure circulació i l’autorregulació.”

Més info:

• Col·legis que trenquen motllos (El Periódico, 6/6/16)
• Associació Amics d’El Martinet (pàgina de Facebook)
• Vídeos de dies especials d’El Martinet  (Vimeo)