La Llei 39/2015. Els drets dels interessats en el procediment administratiu.

1.- INTRODUCCIÓ.

Junt amb els drets dels ciutadans davant l’Administració pública exposats en altre post es troben els drets dels qui tenen la condició d’interessats en un procediment entenent com a tals els qui tenen legitimació suficient per iniciar o comparèixer en un procediment en defensa dels seus drets o interessos legítims.

Aquests drets generen les respectives obligacions per part de les Administracions Públiques que correctament acomplertes són corolari d’una adequada atenció al ciutadà.

2.- DRETS DE CARÀCTER COMÚ. ARTICLE 53 DE LA LLEI 39/2015.

D’acord amb l’article 53.1, a més de la resta de drets previstos en aquesta Llei –article 13-, els interessats en un procediment administratiu tenen els següents drets:

2.1.- A conèixer en qualsevol moment:

a) L’estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d’interessats.

b) El sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui resolució expressa en termini.

c) L’òrgan competent per a la seva instrucció, si escau, i resolució; i, els actes de tràmit dictats.

d) A accedir i a obtenir còpia dels documents continguts en els citats procediments.

Els qui es relacionin amb les Administracions Públiques a través de mitjans electrònics, tindran dret a consultar la informació anterior, en el Punt d’Accés General electrònic de l’Administració que funcionarà com un portal d’accés. S’entendrà complerta l’obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a la disposició de les mateixes en el Punt d’Accés General electrònic de l’Administració competent o a les seus electròniques que corresponguin.

2.2.- A identificar a les autoritats i al personal al servei de les Administracions Públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.

Aquest dret procedimental té un component instrumental als efectes de permetre l’exercici d’altres drets addicionals com el d’exigir responsabilitats per l’incompliment de les obligacions que corresponguin en relació amb la tramitació del procediment.

2.3.- A no presentar:

a) Documents originals tret que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tindran dret a obtenir una còpia autenticada d’aquest.

b) Dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja es trobin en poder de les Administracions Públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.

2.4.- A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’Ordenament Jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, que hauran de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.

La característica central del dret, en els seus propis termes, és que l’interessat no està limitat en la seva participació per aquells moments o tràmits en els quals expressament se li sol·liciti la seva aportació. L’interessat pot usar els tràmits que impliquin requeriment però pot també formular al·legacions en qualsevol fase del procediment amb el consegüent deure l’Administració de tenir en compte les al·legacions i els documents presentats al moment de dicta la proposta de resolució.

2.5.- A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin realitzar.

Existeixen nombroses normes sectorials que reconeixen expressament aquest dret com per exemple, l’ofert per la legislació urbanística, on es reconeix el dret a ser informat sobre el règim i condicions urbanístiques aplicables a una finca determinada –article 5.d) del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana-.

2.6.- A actuar assistits d’assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos.

En el marc del procediment administratiu –també en l’específic procediment sancionador-, és de caràcter potestatiu. La jurisprudència afirma que es tracta d’una possibilitat lligada al fet que siguin els propis interessats els qui portin a les actuacions procedimentals l’assistència del professional en qüestió.

Ha de quedar clar que es tracta d’un dret i d’una aportació voluntària de manera que és l’interessat el qui ho aporta al procediment sense que existeixi cap determinació ni cap mecanisme supletori per a la seva aportació d’ofici. És cert, no obstant això, que aquesta determinació general no es segueix quan una norma específica, per exemple en matèria de violència de gènere –Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Protecció Integral contra la Violència de Gènere-, o en estrangeria –Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social-, admet que es creïn formes públiques d’assessorament i de participació en els respectius procediments administratius. Es tracta de normes específiques que, expressament, contemplen l’existència o el dret a la utilització d’assessors i un mecanisme per a la seva provisió pública.

2.7.- A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a l’article 98.2 de la mateixa llei.

Una de les novetats més explícites de la regulació que es conté en la LPACAP és, precisament, la determinació dels mitjans de pagament per al compliment de les obligacions amb l’Administració. En concret, l’article 98.2 estableix que:

“2.  Quan d’una resolució administrativa, o de qualsevol altra forma de finalització del procediment administratiu prevista en aquesta Llei, neixi una obligació de pagament derivada d’una sanció pecuniària, multa o qualsevol altre dret que s’hagi d’abonar a la hisenda pública, aquest s’ha d’efectuar preferentment, llevat que es justifiqui la impossibilitat de fer-lo, utilitzant algun dels mitjans electrònics següents:

1. Targeta de crèdit i dèbit.
2. Transferència bancària.
3. Domiciliació bancària.
4. Qualsevol altre que autoritzi l’òrgan competent en matèria d’hisenda pública”.

2.8.- Qualssevol altres drets que els reconeguin la Constitució i les lleis.

De nou -com succeix en l’enumeració de drets dels ciutadans davant les Administracions Públiques que es detallen a l’article 13 de la Llei 39/2015-, ens trobem amb una clausula oberta que inclou com a dret procedimental qualsevol un altre que puguin reconèixer la Constitució i les lleis i, és clar, sempre que el seu contingut material sigui de caràcter instrumental i en el marc d’un procediment administratiu.

3.- DRETS ESPECÍFICS EN L’ÀMBIT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR.

3.1.- Consideracions generals.

En matèria sancionadora és la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, la que estableix els principis que regeixen l’exercici de la potestat sancionadora i que sintèticament són:

… Article 25.- Principi de legalitat;

… Article 26.- Principi de irretroactividad;

… Article 27.- Principi de tipicitat;

… Article 28.- Responsabilitat;

… Article 29.- Principi de proporcionalitat;

… Article 30.- Prescripció;

… Article 31.- Concurrència de sancions

3.2.- Incidència en el procediment sancionador dels principis d’exercici de la potestat sancionadora.

… Especialitats en l’inici dels procediments de naturalesa sancionadora (art. 63) que es completa amb el previst en l’article 64 de la Llei 39/2015 en relació a les característiques i requisits que ha de contenir l’acord d’iniciació del procediment sancionador.

… Característiques especials de la proposta de resolució en els procediments de caràcter sancionador (art. 89).

… Especialitats de la resolució en els procediments sancionadors (art. 90).

3.2.- Règim específic dels drets dels ciutadans en el procediment sancionador.

L’article 53.2 estableix que a més dels drets previstos a l’apartat anterior, en el cas de procediments sancionadors els presumptes responsables tindran els següents drets:

a) A ser notificat dels fets que se li imputin, de les infraccions que tals fets puguin constituir i de les sancions que, si escau, se’ls poguessin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi tal competència.

L’articulació d’aquest dret es produeix en el marc de l’article 64 de la Llei 39/2015 que estableix, com s’ha dit, les característiques de l’acord d’iniciació i el que el mateix ha de contenir per complir el principi.

b)  A la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari (article 53.2 de la Llei 39/2015). La no existència de responsabilitat és el trassumpte de la presumpció d’innocència com a precepte constitucional –article 24 de la Constitució-, i com a garantia dels afectats per una actuació judicial.

En aquest apartat cal destacar que les regles de responsabilitat han canviat. L’article 28 de la Llei 40/2015 estableix com a regla de la responsabilitat administrativa la de “1. Només podran ser sancionades per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques i jurídiques, així com, quan una Llei els reconegui capacitat d’obrar, els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms, que resultin responsables dels mateixos a títol de dol o culpa“.

Per tant, l’actual regulació suprimeix expressament l’esment a la mera inobservança i exigeix que es provi el dol o la culpa. Anteriorment, l’article 130 de la Llei 30/1992 incloïa com a títol d’imputació el “mer incompliment” o la “mera inobservança”, però els tribunals ja advertien que aquests títols d’imputació no podia convertir-se en responsabilitat objectiva.

---

Darrera revisió del post amb l’audició de Whiplash (Don Ellis), banda sonora del film del mateix nom.