La nova Llei 39/2015. Els drets i deures dels ciutadans en les seves relacions amb les Administracions Públiques.

1.- INTRODUCCIÓ.

De què es reconeguin drets públics  a les persones que formen part d’un Estat i que d’aquesta forma adquireixin la condició de ciutadans depén l’existència del Dret públic i això és així perquè una relació de domini de fet es fa jurídica si ambdós membres, dominant i dominat, es reconeixen investits de drets i deures recíprocs de forma tal que la relació entre un esclau i el seu propietari només era jurídica en front de tercers, com qualsevol relació entre una persona i una cosa –Stico narra la història d’un professor, interpretat per Fernando Fernán Gómez, que abrumat pels deutes decideix oferir-se d’esclau a un exalumne-.

Per altra banda, en el model de govern de monarquia absoluta –La Presa Del Poder Per Lluis XIV de Roberto Rossellini-, la majoria de ciutadans tenien un rol de vasallatge, fins que el reconeixement universal dels drets humans proclamava la igualtat de totes les persones. La inèrcia generada pels Tractats Internacionals de Drets va tenir el seu impacte en les diferents Constitucions estatals. Aquestes Constitucions, en un Estat Social i Democràtic de Dret, reconeixien un ampli ventall de drets que es podien sistematitzar en tres tipus: fonamentals, socials i de participació democràtica.

Les relacions jurídico-administratives han evolucionat, i aquell ciutadà submís davant d’una administració lenta i intencionadament burocràtica –Vivir de Akira Kurosawa, Muerte de un Burócrata de Tomás G. Alea o, amb perspectiva futurista, Brazil de Terry Guilliam-, s’ha convertit en un usuari de serveis públics i privats. En el primer cas podriem parlar de relació jurídico-administrativa moderna. Aquest nou ciutadà, plenament integrat en la societat del coneixement, coneix, valgui la redundància, tots els seus drets.

L’Administració actúa en la relació jurídico administrativa com a tal -no com a persona de dret privat-, és a dir, actúa al servei dels interessos generals exercint potestats i prerrogatives que l’ordenament jurídic li reconeix per al compliment dels seus fins i NO d’altres.

El ciutadà és l’altra part de la relació jurídico-administrativa, habitualment el subjecte passiu, en ser el destinatari de les prerrogatives o potestats de l’altre subjecte.

2.- ELS DRETS DELS CIUTADANS EN LES SEVES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.

Una de les novetats de la Llei 39/2015 és que distingeix entre els drets de les persones en les seves relacions amb les Administracions Públiques -article 13-, i els drets de l’interessat en el procediment -art. 53-.

D’aquesta forma, l’article 13 de la Llei 39/2015 estableix com a drets de les persones en les seves relacions amb les Administracions Públiques:

1.-  A comunicar-se amb les Administracions Públiques a través d’un Punt d’Accés General electrònic de l’Administració. A l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat cal tenir en compte la regulació continguda a l‘Ordenança reguladora de l’Administració en un entorn electrònic i el Decret de posada en funcionament de la Seu electrònica i el Registre electrònic de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que autoritza la posada en funcionament a partir del dia 1 de juliol de 2015 de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Dret a la realització de la tramitació per mitjà d’una finestreta única, per via electrònica i a distància, i a l’obtenció de la següent informació –clara i inequívoca-, per mitjà de mitjans electrònics:

2.- Dret a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques. Aquest dret es troba regulat a l’article 12 de la Llei 39/2015 i a l’article 14 es regula el dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les AAPP. D’aquests preceptes s’ha de destacar que les AAPP han de posar a disposició dels ciutadans els canals d’accés que siguin necessaris així com els sistemes i aplicacions que en cada cas es determinin:

  • Les AAPP han de posar a disposició dels ciutadans els canals d’accés que siguin necessaris així com els sistemes i aplicacions que en cada cas es determinin.
  • Les AAPP han d’assistir en l’ús de mitjans electrònics als interessats que així ho sol·licitin, especialment en el que afecta la identificació i signatura electrònica, presentació de sol·licituds per mitjà del registre electrònic general i obtenció de còpies autèntiques. En relació a aquest aspecte, l’article 12 preveu la possibilitat que la identificació o firma electrònica en el procediment es faci per funcionari públic sempre que consti el consentiment exprés de l’interessat. A aquests efectes cada Administració haurà de mantenir actualitzat un registre o sistema equivalent -degudament interconnectat amb les restants AAPP-, on fer constar els funcionaris habilitats per a l’esmentada identificació o firma. L’Ordre HAP/7/2014, de 8 de gener, regula el Registre de funcionaris habilitats per a la identificació i autenticació de ciutadans en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics vinculats o dependents.

3. Dret a utilitzar les llengues oficials en el territori de la seva Comunitat Autònoma. En relació a aquest dret, a Catalunya el català es considera llengua d’ús normal i, fins a la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, també d’ús preferent. Paradoxalment es manté vigent el caràcter preferent del català en el que fa al seu ús per l’Administració de l’Estat a Catalunya, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic –article 2 de la Llei 1/1998 de política lingüística-.

4.- Dret a l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el previst a laLlei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la resta de l’ordenament jurídic. A l’àmbit de Catalunya cal tenir en compte la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Dret d’accés a la informació pública configurat per l’esmentada normativa amb caràcter universal en no precisar l’acreditació d’interès legítim i només limitada per als supòsits expressament previstos a la pròpia normativa (articles 7 i 21 a 25 de la Llei 19/2014), com ara els relatius a la protecció de dades de caràcter personal.

5.- Dret a ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics. El reconeixement d’aquest dret representa la concreció del dret constitucional a la dignitat de la persona com a fonament de l’ordre polític i de la pau social a què es refereix l’article 10.1 de la Constitució. Per altra banda, aquest és un dret perfectament deduïble dels principis ètics i de conducta dels empleats públics recollits als articles 53 i 54 i del règim de deures i correlatiu règim disciplinari regulat a l’article 93 i següents delReial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic-,.

6.- Dret a exigir les responsabilitats a les Administracions Públiques i autoritats. La institució de la responsabilitat patrimonial es regula al capítol IV del títol preliminar de la Llei 40/2015 i els aspectes procedimentals a la Llei 39/2015 –articles 65, 67, 81, 86, 91 i 92-.

7.- Dret a l’obtenció i utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica contemplats en aquesta Llei.

Les persones físiques poden utilitzar en tot cas els sistemes de signatura electrònica del DNI –Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica-, i altres sistemes de signatura electrònica admesos en l’àmbit de les AAPP.

Cal comprendre igualment el dret a la obtenció i utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica contemplats en la Llei.

Per altra banda, els interessats podran identificar-se electrònicament davant les AAPP per mitjà de qualsevol sistema que compti amb un registre previ com a usuari que permeti garantir-ne la identitat.

En particular, seran admesos els següents sistemes:

8.- Dret a la protecció de dades de caràcter personal. Dret a la garantia de la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les AAPP. La normativa que regula la protecció de dades de caràcter personal és:

… Estableix com a àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei les persones físiques no les jurídiques.

… Els principis de la protecció de dades: qualitat de les dades, dret d’informació en la recollida de dades, consentiment de l’afectat, dades especialment protegides –les que reflexen la ideologia, religió o creences i els relatius a l’origen racial, salut i vida sexual-, deure de secret.

… La regulación del dret a l’Accés, Rectificació, Cancel·lació i Oposició –drets ARCO- i els procediments d’oposició, accés, rectificació o cancel·lació.

… La regulació de l’Agència de Protecció de Dades i la previsió de la creació dels respectius òrgans per les Comunitats Autònomes –a Catalunya l’Autoritat Catalana de Protecció de dades-.

… La previsió d’un règim d’infraccions i sancions.

… En el que afecta la qualitat de les dades es regula el tractament amb finalitats estadístiques, històriques o científiques, es desenvolupen els supòsits que legitimen el tractament o cesió de dades.

… Quant al consentiment per al tractament de les dades i el deure d’informació es preveu el consentiment per al tractament de dades de menors d’edat, el consentiment en el marc de relacions contractuals per a finalitats no relacionades directamente amb les esmentades relacions contractuals i el tractament de dades de facturación i tràfic en serveis de comunicacions electròniques. També es regula la revocación del consentiment.

… Quant al deure d’informació es regula com acreditar el compliment del deure.

… Es preveu el carácter personalíssim dels drets d’accés, rectificación, cancel·lació i oposición i es regula l’exercici de cadascun d’aquest drets.

… Es regula el procediment per a la creació, modificación o supressió de fitxers de titularitat pública i privada.

… Es preveu la figura dels codis tipus als que es refereix l’article 32 de la Llei Orgànica 15/1999 i el procediment de dipòsit, publicitat i adhesió.

… El reglament també desenvolupa les mesures de seguretat en el tractament de dades atenent els diferents nivells de seguretat: a) De nivell bàsic per a tots els fitxers; b) de nivell mitjà –fitxers relatius a infraccions administratives o penals, dades tributàries, financeres, de Seguretat Social, les que permeten una definició de les característiques o personalitat dels ciutadans-; c) de nivell màxim –fitxers que contenen dades que afecten la ideologia, religió o creences, origen racial salut o vida sexual-.

9.- Qualsevol altres drets que els reconeguin la Constitució i les lleis. Entre aquests drets cal significar els següents:

  • Dret a recusar a les autoritats i al personal al servei de les administracions en els que es donin algunes de les circumstàncies recollides als articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
  • Dret a actuar davant l’Administració mitjançant representantarticle 5 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a no comparèixer a les oficines públiques a no ser que així estigui previst per una norma amb rang de lleiarticle 19 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a obtenir una resolució expressa de les sol·licituds que formulin així com en els procediments iniciats d’ofici que els afectin –article 21 de la Llei 39/2015
  • Dret a obtenir una resolució motivadaarticle 35 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a ser notificats en forma –article 40 de la Llei 39/2015-.
  • Dret d’audiència en el procediment –article 82 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a què les intervencions en el procediment es duguin a terme sense obstaculitzar en la mida del possible les seves obligacions laborals o professionalsarticle 75 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a obtenir una resolució congruent amb les peticions que formulin –article 88 de la Llei 39/2015-.
  • Dret a què les Administracions facin pública i mantinguin actualitzada una relació de les oficines en les que es prestarà assistència per a la presentació electrònica de documents 16.7 Llei 39/2015-.
  • Quant al pagament electrònic, dret a complir les obligacions de pagament per mitjà dels mitjans electrònics previstos a l’article 98.2 de la Llei 39/2015. Dret a què el pagament de les taxes i semblants puguin fer-se efectius mitjançant transferència adreçada a l’oficina pública corresponent qualsevol quantiats que hagi de satisfer en el moment de la presentació de documents, sens perjudici de la possibilitat del seu abonament per altres mitjans – 16.6 Lley 39/2015-.
  • Dret a no presentar documents i dades que obrin en poder de les Administracions, les quals faran servir mitjans electrònics per recaptar l’esmentada informació sempre que, en el cas de dades de caràcter personal, es compti amb el consentiment dels interessats en els termes establerts per la normativa de protecció de dades o que una norma amb rang de Llei així ho determini, excepte que existeixin restriccions conforme a la normativa d’aplicació a les dades i documents recaptats. L’esmentat consentiment podrà emetre’s i recaptar-se per mitjans electrònics. La Llei 39/2015 dóna un salt qualitatiu en aquest dret reconeixent el de no presentar documents originals excepte que, de forma excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari, així com el de no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tractin ja es trobin en poder de les AAPP o hagin estat elaborats per aquestes. En cas que excepcionalment hagin de presentar un document original, tindran dret a obtenir còpia autenticada d’aquest.

Cal advertir que l’efectiva operativitat d’aquest dret precisa del desenvolupament i aplicació dels estàndards continguts a les diverses normes tècniques d’interoperabilitat i que, d’acord amb la Disposició Final 7ª de la Llei 39/2015, “…las previsiones relativas al registro electrónico de apoderamientos, registro electrónico, registro de empleados públicos habilitados, punto de acceso general electrónico de la Administración y archivo único electrónico producirán efectos a los dos años de la entrada en vigor de la Ley

  • Registre electrònic. Dret a què es garanteixi la constància, en cada assentament que es practiqui, del número, epígraf expressiu de la naturalesa, data i hora de presentació, identificació de l’interessat, òrgan administratiu remitent, si procedeix, i persona o òrgan administratiu a qui es tramet, i, en el seu cas, referència al contingut del document que es registra.

Amb aquesta finalitat s’emetrà automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada del document de què es tracti, incloent la data i hora de presentació i el número d’entrada de registre, així com un rebut acreditatiu d’altres documents que, en el seu casi, l’acompanyin, que garanteixi la integritat i el no rebuig d’aquests (art. 16.3 de la Llei 39/2015).

3.- ELS DEURES DELS CIUTADANS EN LES SEVES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.

Quant als deures dels ciutadans en les seves relacions amb les administracions públiques cal destacar els següents:

1.- Els ciutadans estem obligats a facilitar a l’Administració informes, la realització d’inspeccions i d’aquells altres actes d’investigació només en aquells casos en els que aquesta obligació estigui prevista legalment excepte si la revelació de la informació sol·licitada per l’Administració atempta contra l’honor, la intimitat personal o familiar o suposa la comunicació de dades confidencials de tercers dels que tinguin coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa –article 18 de la Llei 39/2015-.

2.- Els interessats en un procediment que coneguin dades que permetin identificar a altres interessats que no hagin comparegut tenen el deure de proporcionar-los a l’Administració actuant –article 18 de la Llei 39/2015-.

3.-  Quan les inspeccions requereixin l’entrada en el domicili de l’afectat o en els altres llocs que requereixin autorització del titular, s’estarà a l’establert a l’article 100 de la Llei 39/2015 que regula els mitjans d’execució forçosa -article 18 de la Llei 39/2015-. Segons l’article 100 de la Llei 39/2015 els mitjans d’execució forçosa dels actes administratius són: a) L’apremi sobre el patrimoni; b) L’execució subsidiària; c) Les multes coercitives; d) La compulsió sobre les persones. Aquest mitjans d’execució forçosa romanen invariables des de la Llei de Procediment Administratiu de 1958.  Quant a l’entrada en el domicili, l’apartat 2n de l’article 100 requereix de la prèvia autorització judicial -sent competent per al seu atorgament els Jutjats del Contenciós Administratiu d’acord amb l’apartat 6è de l’article 8 de la Llei 29/1998, de 18 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa-.

4.- Els ciutadans només estem obligats a comparèixer en les oficines públiques ja sigui presencialment o per mitjans electrònics, quan aquesta possibilitat es prevegui en alguna Llei. En aquests casos, la citació haurà d’expressar el lloc, la data, l’hora, l’objecte de la compareixença i les conseqüències que puguin derivar-se si no es compleix amb el deure –article 19 de la Llei 39/2015-.

5.- Quant a l’obligació de relacionar-se amb les AAPP per mitjans electrònics, l’article 14 estableix aquesta obligació només per a:

  • Les persones jurídiques,
  • Les entitats sense personalitat jurídica,
  • Els que exerceixin una activitat professional que precisi de col·legiació obligatòria,
  • Els qui actuin en representació dels anteriors,
  • Els empleats públics en les seves relacions amb les respectives Administracions.
  • Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les AAPP per mitjans electrònics o no excepte quan l’obligació vingui imposada per la normativa reguladora del corresponent procediment. D’aquesta forma, el mateix article 14 preveu la possibilitat que reglamentàriament les AAPP regulin els procediments on és obligatori l’ús de mitjans electrònics per a determinats col·lectius atenent criteris de capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius que acreditin l’accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

P.S.

La darrera revisió del post s’ha fet amb l’audició de Low Blow de Victor Bailey i de Move d’Hiromi Uehara Trio Project.

3 comentaris sobre La nova Llei 39/2015. Els drets i deures dels ciutadans en les seves relacions amb les Administracions Públiques.

  • Bon dia, Jordi.
    Estic opositant per l’ajuntament de terrasssa en auxiliar d’administració. I tinc varis dubtes, a l’examen es faran 2 parts tipo test i una pràctica. El cas pràctic son exercicis d’administració: instancies, resolucions etc.. D’on es poden treure exemples reals de procesos administratius? Moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *