En un post anterior, ja es va destacar que  la  Llei 9/2017 de contractes transposa a l’ordenament intern espanyol les Directives de la Unió Europea en matèria de contractació –Directiva 2014/24 i 2014/23 UE-, i defineix un nou marc jurídic on es pretén la incorporació de criteris socials, ambientals i d’innovació de forma transversal i obligatòria en la contractació fixant-se, entre d’altres objectius, una major transparència en la contractació pública, i una millor relació qualitat-preu com a nou grial de la contractació pública.

Les perspectives social, ambiental i d’innovació,  han de ser tinguda en compte tant en la (a) preparació del contracte, com en la (b) selecció del contractista i (c) l’execució del propi contracte.

En la recerca de la millor relació qualitat-preu, la Llei 9/2017 inclou el criteri del cost del cicle de vida -al qual ja es referia l’anterior llei de contractes de 2007, al seu article 134.3.h), als efectes d’establir possibles criteris d’adjudicació-. i que ara apareix definit a l’article 148.

Una deguda atenció a aquests i altres factors relacionats és el que anomenariem compra pública responsable, o, en el seu cas, si es tracta de serveis, d’una contractació pública responsable.

Per saber més:

 

Àmbit: JURÍDIC