La inclusió de consideracions de caràcter social en la contractació.

En el marc de l’anomenada “Estratègia Europa 2020“, la contractació pública -que representa al voltant d’un 20% del PIB-,  desenvolupa un paper clau, donat que es configura com un dels instruments fonamentats en el mercat interior que han de ser emprats per tal d’assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, garantint al mateix temps una major racionalitat econòmica en la despesa.

Les Directives de la Unió Europea en matèria de contractació –Directiva 2014/24 i 2014/23 UE-, s’endreçen en aquest sentit orientant-se cap a una millora en l’eficiència de la despesa pública tot facilitant la participació de les petites i mitjanes empreses (PYMES) en la contractació i l’ús de la contractació per l’assoliment d’objectius socials comuns, en el marc del que podriem anomenar contractació estratègica.

La  Llei 9/2017 de contractes que entrarà en vigor el proper 9/03/2018 transposa a l’ordenament intern espanyol les esmentades directives i defineix un nou marc jurídic on es pretén la incorporació de criteris socials de forma transversal i obligatòria en la contractació fixant-se, entre d’altres objectius, una major transparència en la contractació pública, i una millor relació qualitat-preu com a nou grial de la contractació pública.

Per assolir aquesta pregonada millora de la relació qualitat-preu -i que ve a substituir l’anteriorment anomenada “oferta econòmicament més avantatjosa”-, s’hi estableix l’obligació que els òrgans de contractació vetllin perquè en la preparació i adjudicació del contracte així com en la seva execució, s’hi integrin aspectes qualitatius, ambientals, socials i d’innovació vinculats a l’objecte del contracte.

La perspectiva social -com l’ambiental i d’innovació, a les que en altres posts ens referirem-, ha de ser tinguda en compte tant en la (a) preparació del contracte, com en la (b) selecció del contractista i (c) l’execució del propi contracte. En aquests sentit, l’experiència de ciutats com Valladolid demostra que és més efectiva la inclusió de clausulat social en el que afecta la preparació del contracte tenint-les en compte com exigències tècniques de la prestació al redactar els plecs tècnics i com a condició d’execució,  que en el que afecta la selecció de l’adjudicatari.

 Per saber més:

• Clàusules de caràcter social. Portal de l’RScat -Responsabilitat Social a Catalunya-.
• Guía de contractació pública social de l’ajuntament de Barcelona.
• Anàlisi del règim jurídic de les clàusules socials en la contractació pública. Josep Maria Giménez Sentís.
• Guía per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• La influencia de la nueva regulación sobre contratación pública en materia de cláusulas sociales.  Instituto Nacional de Administración Publica.
• Consideraciones sociales y ambientales (y otras novedades) en la nueva Ley de Contratos del Sector Público. Comisionado de Inclusión Social y Lucha contra la Pobreza, Gobierno de Canarias.
• Diez actuaciones esenciales que hemos de realizar los aplicadores de la LCSP antes de su entrada en vigor. Observatorio de Contratación Pública.
• Public procurement for social progress, de SocialPlatform.