Flipped classroom

Neus Tayà

Flipped Classroom (aula invertida) és un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe per al desenvolupament d’activitats que afavoreixin l’aprenentatge significatiu.

El terme Flipped Classroom va ser aplicat originalment l’any 1998 per Johnson i Walvoord quan van proposar un model on l’alumnat, abans de la classe, tenien un primer apropament al contingut a casa. Una vegada a classe es fomentava la comprensió del contingut mitjançant un aprenentatge actiu.

Però va ser el 2007 quan el model va ser popularitzat per Jonathan Bergman i Aarom Sams, docents de l’institut Woodland de Colorado, que van publicar les seves lliçons a internet perquè aquells alumnes que no havien assistit a classe puguessin tenir-hi accés. Les lliçons es van fer virals i els autors van començar a ensenyar a altres docents com ensenyar contingut fora de l’aula. Tan gran va ser l’acceptació que diversos docents van començar a fer servir lliçons en vídeo i podcasts fora de l’aula, aprofitant l’horari lectiu per a realitzar exercicis i treballar en equip.

Els pilars de l’aula invertida són quatre, definits per les sigles FLIP:

  • Flexible environment: els educadors creen espais adaptables on l’alumnat escull quan i on aprèn. A més, els docents són flexibles en les seves expectatives, en els temps d’aprenentatge i en l’avaluació dels estudiants.
  • Learning culture: l’enfoc està centrat en l’alumne, que participa activament en la construcció del coneixement, a la vegada que avalua el seu aprenentatge d’una manera que pot ser personalment significativa.
  • Intentional content: els educadors fan servir el contingut intencional per a maximitzar el temps de classe amb la finalitat d’adoptar mètodes i estratègies actives d’aprenentatge centrats en l’estudiant.
  • Professional educator: el professorat observa continuament l’alumnat, proporcionant retroalimentació rellevant en cada moment, així com avaluació de la seva feina. El professorat ha de donar les eines per a que l’alumnat sigui capaç de continuar el seu aprenentatge quan el docent no hi sigui.

En resum, l’alumnat consumeix la teoria a casa i dedica el temps de classe a resoldre dubtes, investigar o treballar en projectes. Els fonaments teòrics es centren fonamentalment en dedicar el temps de classe a activitats en que l’alumnat sigui el protagonista de l’aprenentatge i no a la realització d’explicacions teòriques que es poden realitzar a casa des de diversos mitjans tecnològics, permetent així l’adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge. El rol del professorat no és tant impartir un contingut magistral com ensenyar a pensar, dotant aquest procés d’un caràcter crític i participatiu i fent que l’alumnat aprengui principalment per descobriment.

Els actuals mitjans tecnològics i els corrents d’innovació pedagògica han fet que l’any 2017 se’n parli molt de les Flipped Classrroom, un model que com veiem no és tan nou i que, per suposat, també té els seus detractors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *