Els contractes menors en la nova llei de contractes del sector públic.

La figura dels anomenats contractes menors neix amb la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les Administracions Públiques. Amb anterioritat, el Decret 923/1965 que aprovava el text articulat de la Llei de Contractes de l’Estat, es referia a aquesta tipologia de contractes com a aquells que, en determinats supòsits, podien ser adjudicats directament, és a dir, sense els procediments ordinaris de licitació.

Al fil de l’aprovació de la nova Llei 9/2017 de contractes que entrarà en vigor el proper 9/03/2018, nombroses han estat les referències i comentaris que la nova regulació ha originat -alguns exemples els trobem al blog hppt://www.nosoloaytos.wordpress.com o a http://www.elderecho.com, i alguna que altra infografia-.

De la nova regulació -continguda fonamentalment a l’article 118en relació amb el 29.8, i 63.4 -, cal destacar:

  • La reducció dels llindars màxims. Es substitueix el concepte d’import pel de valor estimat, evitant qualsevol dubte interpretativa sobre l’aplicació dels llindars i l’IVA. El límit de 40.000,00 € -fins ara 50.000,00-, per obres i de 15.000,00 € -fins ara 18.000,00-, per a la resta de contractes ho és amb exclusió de l’IVA.
  • Cal tenir en compte que els nous llindars màxims limiten l’adjudicació d’un únic contracte i el conjunt de contractes menors que s’adjudiquin a un mateix empresari. Aquesta limitació obligarà a recórrer als procediments ordinaris de licitació i, com a hipòtesi, pot obrir la via per a la consolidació dels acords marc i centrals de contractació, com a instruments de contractació conjunta i racionalització.
  • Per evitar contractes buits de contingut o que no responguin a l’interès públic, al contingut habitual de l’expedient del contracte s’hi afegeix la necessitat que consti l’informe de l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte que es pretengui adjudicar -l’emissió d’aquest informe es pot delegar atenent les normes generals de delegació de competències-. A més, també caldrà justificar-se que a l’expedient no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar haver de licitar el contracte per un dels procediments ordinaris de concurrència.
  • Finalment, i no menys important, la informació relacionada amb l’adjudicació de contractes menors s’haurà de publicar, com a mínim trimestralment, per mitjà d’Internet en el perfil del contractant de lòrgan de contractació. Obligació aquesta en línia amb la normativa de transparència del sector públic –estatal i autonòmica-. Queden exceptuats d’aquest deure els contractes de valor estimat inferior a 5.000 euros, sempre que el sistema de pagament sigui el de bestreta de caixa fixa o d’altre semblant per efectuar pagaments menors  –article 63.4.

Per altra banda, recordar que es manté la prohibició que els contractes menors tinguin durada superior a un any i la impossibilitat de prorrogar-los –article 29.8-.

Finalment, cal fer esment als informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa emesos en els expedients s 41/2017, 42/2017 i 5/2018, dels quals podem concloure que:

1.- La regulació establerta a l’article 118 de la LCSP ha de ser interpretat de manera finalista o teleològica, és a dir, d’acord amb l’esperit i la finalitat prevista pel legislador –article 3.1 del Codi Civil-.

2.- L’informe de l’òrgan de contractació ha de ser un escrit independent a l’escrit d’incoació de l’expedient.

3.- La necessitat de justificar que no s’ha alterat l’objecte del contracte, per evitar l’aplicació de les normes generals de contractació, i que el contractista no ha subscrit més contractes menors, que individualment o conjuntament superin la xifra fixada al paràgraf primer del referit article, s’ha d’interpretar de manera conjunta i d’acord amb una interpretació finalista o teleològica, en el sentit que la norma permet executar successius contractes menors, per part d’un mateix operador, en dos supòsits:

a) Quan els seus objectes siguin qualitativament diferents, o

b) Quan sent la prestació que constitueix el seu objecte equivalent, no hi hagi cap dubte que constitueix una unitat econòmica i jurídica d’execució.

4.- El termini d’un any per a fixar els límits de l’article 118.3, s’ha de comptar a partir de la data de presentació de la factura, per remissió a l’article 29.8 de la mateixa llei.

4 comentaris sobre Els contractes menors en la nova llei de contractes del sector públic.

  • Pel que fa a la continuïtat amb un mateix proveïdor, es possible que el mateix proveïdor doni el mateix servei anual a una entitat pública per contracte directe durant més de 3 anys o es regula ara el termini màxim per treballar amb el mateix proveïdor?

    gràcies.

  • 1.- Està clar que la primera qüestió plantejada ha de rebre un NO com a resposta. La durada màxima dels contractes menors és d’1 any.

    2.- Quant a la segona qüestió, al mateix post ja s’hi indica que “… recordar que es manté la prohibició que els contractes menors tinguin durada superior a un any i la impossibilitat de prorrogar-los –article 29.8-.”. El que ara sí que es regulen són qüestions relatives a què:

    – El llindar màxim d’adjudiciació afecta tant l’adjudiciació d’un únic contracte com el conjunt de contractes menors que s’adjudiquin a un mateix empresari.
    – Cal justificar mitjançant informe que no hi ha fraccionament.
    – Cal justificar la necessitat per a l’interès públic de la contractació.

  • I en el cas que un mateix proveïdor presti un servei que es repeteix en el temps a través d’un contracte menor, la interpretació és la mateixa? Per exemple, l’organització d’un esdeveniment que es repeteix de forma anual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *