Els contractes menors en la nova llei de contractes del sector públic.

La figura dels anomenats contractes menors neix amb la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les Administracions Públiques. Amb anterioritat, el Decret 923/1965 que aprovava el text articulat de la Llei de Contractes de l’Estat, es referia a aquesta tipologia de contractes com a aquells que, en determinats supòsits, podien ser adjudicats directament, és a dir, sense els procediments ordinaris de licitació.

Al fil de l’aprovació de la nova Llei 9/2017 de contractes que entrarà en vigor el proper 9/03/2018, nombroses han estat les referències i comentaris que la nova regulació ha originat -alguns exemples els trobem al blog hppt://www.nosoloaytos.wordpress.com o a http://www.elderecho.com, i alguna que altra infografia-.

De la nova regulació -continguda fonamentalment a l’article 118en relació amb el 29.8, i 63.4 -, cal destacar:

  • La reducció dels llindars màxims. Es substitueix el concepte d’import pel de valor estimat, evitant qualsevol dubte interpretativa sobre l’aplicació dels llindars i l’IVA. El límit de 40.000,00 € -fins ara 50.000,00-, per obres i de 15.000,00 € -fins ara 18.000,00-, per a la resta de contractes ho és amb exclusió de l’IVA.
  • Cal tenir en compte que els nous llindars màxims limiten l’adjudicació d’un únic contracte i el conjunt de contractes menors que s’adjudiquin a un mateix empresari. Aquesta limitació obligarà a recórrer als procediments ordinaris de licitació i, com a hipòtesi, pot obrir la via per a la consolidació dels acords marc i centrals de contractació, com a instruments de contractació conjunta i racionalització.
  • Per evitar contractes buits de contingut o que no responguin a l’interès públic, al contingut habitual de l’expedient del contracte s’hi afegeix la necessitat que consti l’informe de l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte que es pretengui adjudicar -l’emissió d’aquest informe es pot delegar atenent les normes generals de delegació de competències-. A més, també caldrà justificar-se que a l’expedient no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar haver de licitar el contracte per un dels procediments ordinaris de concurrència.
  • Finalment, i no menys important, la informació relacionada amb l’adjudicació de contractes menors s’haurà de publicar, com a mínim trimestralment, per mitjà d’Internet en el perfil del contractant de lòrgan de contractació. Obligació aquesta en línia amb la normativa de transparència del sector públic –estatal i autonòmica-. Queden exceptuats d’aquest deure els contractes de valor estimat inferior a 5.000 euros, sempre que el sistema de pagament sigui el de bestreta de caixa fixa o d’altre semblant per efectuar pagaments menors  –article 63.4.

Per altra banda, recordar que es manté la prohibició que els contractes menors tinguin durada superior a un any i la impossibilitat de prorrogar-los –article 29.8-.

Finalment, cal fer esment als informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa emesos en els expedients s 41/2017, 42/2017 i 5/2018, dels quals podem concloure que:

1.- La regulació establerta a l’article 118 de la LCSP ha de ser interpretat de manera finalista o teleològica, és a dir, d’acord amb l’esperit i la finalitat prevista pel legislador –article 3.1 del Codi Civil-.

2.- L’informe de l’òrgan de contractació ha de ser un escrit independent a l’escrit d’incoació de l’expedient.

3.- La necessitat de justificar que no s’ha alterat l’objecte del contracte, per evitar l’aplicació de les normes generals de contractació, i que el contractista no ha subscrit més contractes menors, que individualment o conjuntament superin la xifra fixada al paràgraf primer del referit article, s’ha d’interpretar de manera conjunta i d’acord amb una interpretació finalista o teleològica, en el sentit que la norma permet executar successius contractes menors, per part d’un mateix operador, en dos supòsits:

a) Quan els seus objectes siguin qualitativament diferents, o

b) Quan sent la prestació que constitueix el seu objecte equivalent, no hi hagi cap dubte que constitueix una unitat econòmica i jurídica d’execució.

4.- El termini d’un any per a fixar els límits de l’article 118.3, s’ha de comptar a partir de la data de presentació de la factura, per remissió a l’article 29.8 de la mateixa llei.

4 comentaris sobre Els contractes menors en la nova llei de contractes del sector públic.

  • Pel que fa a la continuïtat amb un mateix proveïdor, es possible que el mateix proveïdor doni el mateix servei anual a una entitat pública per contracte directe durant més de 3 anys o es regula ara el termini màxim per treballar amb el mateix proveïdor?

    gràcies.

  • 1.- Està clar que la primera qüestió plantejada ha de rebre un NO com a resposta. La durada màxima dels contractes menors és d’1 any.

    2.- Quant a la segona qüestió, al mateix post ja s’hi indica que “… recordar que es manté la prohibició que els contractes menors tinguin durada superior a un any i la impossibilitat de prorrogar-los –article 29.8-.”. El que ara sí que es regulen són qüestions relatives a què:

    – El llindar màxim d’adjudiciació afecta tant l’adjudiciació d’un únic contracte com el conjunt de contractes menors que s’adjudiquin a un mateix empresari.
    – Cal justificar mitjançant informe que no hi ha fraccionament.
    – Cal justificar la necessitat per a l’interès públic de la contractació.

  • I en el cas que un mateix proveïdor presti un servei que es repeteix en el temps a través d’un contracte menor, la interpretació és la mateixa? Per exemple, l’organització d’un esdeveniment que es repeteix de forma anual.

Respon a JORDI ESPINOSA GARCÍA Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *