Samfaina judicial: policies locals interins.

Dins del personal al servei dels ens locals ens trobem amb els funcionaris de carrera -vinculats a una Administració Pública per una relació estatutària regulada pel Dret Administratiu-, els interins -nomenats com a tals per raons de necessitat i urgència per al desenvolupament de funcions pròpies dels funcionaris-, el personal laboral -els quals no poden exercir funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals-, i, finalment, el personal eventual -figura introduïda per Decret 315/1964, text articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l’Estat, amb funcions de confiança o assessorament especial no reservades a funcionaris de carrera-.

En aquest post ens referim al personal interí i, més específicament, als policies locals interins, en relació als quals cal distingir dues etapes:

1.- Des de l’aprovació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local (LRBRL) i fins a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). L’article 92.2 LRBRL establia una reserva de funcions públiques al personal funcionari per a la millor garantia de l’objectivitat, imparcialitat i independència en l’exercici de la funció, com ara, les que impliquin exercici d’autoritat, fe pública i assessorament legal preceptiu, control i fiscalització interna de la gestió econòmicofinancera i pressupostària, de comptabilitat i tresoreria.

En relació a l’esmentat precepte, la Sentència del Tribunal Suprem de 12/02/1999,  va establir que davant de situacions d’urgent necessitat i previ compliment de les previsions legals, i amb el caràcter temporal implícit en el seu propi concepte, poguessin convocar-se, per a ser cobertes en règim d’interinitat, places de policia local. 

L’article 92 fou derogat per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Llei 7/2007, de 12 d’abril), però la qüestió relativa a la possibilitat del règim d’interinitat en els policies locals es va mantenir pacífica.

2.- La LRSAL, dona nova redacció a l’article 92 de la LRBRL, incorporant una referència explícita al terme “funcionaris de carrera”, que provocarà samfaina judicial. Estableix  l’apartat 3r de l’article 92 que “Corresponde exclusivamente a los funcionarios de carrera al servicio de la Administración local el ejercicio de las funciones que impliquen la participación directa o indirecta en el ejercicio de las potestades públicas o en la salvaguardia de los intereses generales. Igualmente son funciones públicas, cuyo cumplimiento queda reservado a funcionarios de carrera, las que impliquen ejercicio de autoridad, y en general, aquellas que en desarrollo de la presente Ley, se reserven a los funcionarios para la mejor garantía de la objetividad, imparcialidad e independencia en el ejercicio de la función.»

En base a aquest article 92.3, la Sentència del Tribunal Suprem de 14/06/2019, determina la prevalença de la Llei 7/1985 sobre els articles 3.2, 9.2 i 10 de l’EBEP, en entendre que el legislador estatal ha previst que les funcions públiques que impliquin exercici d’autoritat s’han de reservar exclusivament a funcionaris de carrera, quedant vedat l’accés a funcionaris interins.

Tres mesos després  aquest criteri ha estat esmenat per la  Sentència del Tribunal Constitucional de 19/09/2019 entenent que l’expressió “funcionaris de carrera” de l’article 92.3 de la Llei 7/1985, no implica prohibició de funcionaris en règim interí.

 Per saber més:

https://delajusticia.com/ (“El Tribunal Constitucional devuelve al ruedo a los policías locales interinos“), JR Chaves.