Reial Decret 55/2017, de 3 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola.

El proppassat 4 de febrer es va publicar al BOE el Reial Decret 55/2017 de desevolupament de la Llei 2/2015 de desindexació de l’economia espanyola.

Segons l’Exposició de Motius de la Llei 2/2015 és finalitat de la desindexació “… Establecer una nueva disciplina no indexadora en el ámbito de la contratación pública, que supone aproximadamente el 20 por ciento del Producto Interior Bruto, en los precios regulados y, en general, en todas las partidas de ingresos y de gastos de los presupuestos públicos. (…) En los casos excepcionales en los que la revisión de valores monetarios sea indispensable, el objetivo de la Ley es eliminar los efectos de segunda ronda (…), ligando la actualización de precios y rentas a la evolución de los costes pertinentes en cada situación, facilitando con ello una mayor flexibilidad y una mejor reacción de la economía española ante perturbaciones.”

Al fil de l’aprovació de l’esmentat reglament es poden trobar nombrosos articles on se’n fa esment tant a les previsions de la Llei 2/2015 com a la incidència del seu reglament:

1.- “Desindexación, adiós al IPC en la contratación pública“.

Ofereix un breu resum dels diversos conceptes emprats a la normativa de desindexació: principis de no indexació i de referenciació de costos -a l’estructura de costos de l’activitat-, objectius, memòria de costos -que reculli l’estructura de costos d’una empresa eficient i ben gestionada-, mà d’obra -la revisió no podrà superar l’increment experimentat per la retribució del personal al servei del sector públic, segons Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat-, comportament eficient -que penalitza la mala execució del contracte i permet vincular la revisió a comportaments eficients-, costos significatius -aquells que suposin com a mínim l’1 % del valor íntegre de l’activitat-, règim de revisió periòdica de contractes -distingint entre les obres i subministraments de fabricació d’armament i equipament de les Administracions públiques i la resta de contractes-.

2.- “Notas sobre el Real Decreto que desarrolla la Ley de desindexación de la economía española“.

Fa un breu estudi dels règims de revisió periòdica i predeterminada dels preus dels contractes i de revisió no periòdica i revisió periòdica no predeterminada de valors monetaris.

3.- “Incidencia en la contratación pública de la publicación y entrada en vigor del Reglamento de la Ley de Desindexación

4.- “Informe de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia sobre el proyecto de Real Decreto de desindexación“.

Valora positivament el projecte de Reial Decret però introdueix certes recomanacions com són:

  • Es recomana major concreció per superar la dificultat d’aplicació dels principis de referenciació a costos i d’eficiència i bona gestió empresarial.
  • Les excepcions al principi general de no indexació en l’àmbit energètic i de la contractació pública que permeten una revisió periòdica i predeterminada dels valors monetaris precisen d’un major grau de justificació considerant que és preferible que el principi de no indexació s’apliqui de forma general i, a més, asegurar que les revisions de preus, de ser necessàries, s’orientin als costos d’una empresa gestionada de forma eficient.
  • En matèria de contractació pública, s’ha de justificar l’existència d’excepcions, com els contractes susceptibles de revisió o les possibilitats de revisió del cost de mà d’obra en el cas d’una intensitat d’ús del factor treball significativa.
  • L’ús de fòrmules ha de respectar certs criteris, com la utilització d’índex disponibles al públic i la consideració -obligatòria i no potestativa-, d’un factor que es moduli pel creixement de la productivitat.

5.- “Contenido y novedades del RD 55/2017, de 3 de febrero, por el que se desarrolla la Ley de desindexación de la economía española“.

6.- “Desindexación en la contratación pública. Análisis urgente“.

7.- “Resolución de 14 de abril de 2015, del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, por la que se establecen criterios para la determinación del coste de producción“.


Mentrestant, l’economia financera segueix el seu propi ritme aliena a desindexacions, inflacions i deflacions –La Gran Apuesta, Adam McKay, 2015-.

 

La darrera revisió del post s’ha fet amb l’audició de The Wizard, de Black Sabbath.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *