En data 04/09/2018 es publica al BOE el Reial Decret-Llei 11/2018, de 31 d’agost, mitjançant el qual i, entre d’altres qüestions, es modifica la disposició final 7a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques segons la qual el 02/10/2018, entraven en vigor les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’administració i arxiu únic electrònic.

La pròrroga establerta i les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat que exigeix l’article 86 de la Constitució com a pressupòsit habilitant per a l’aprovació d’aquest Reial Decret-Llei, ve a justificar-se, per l’establert a la Sentència del Tribunal Constitucional 55/2018, de 24 de maig, tot recordant que es requereix acordar entre les Administracions públiques competents les opcions que permetin una veritable interoperabilitat respectuosa amb els respectius àmbits competencials.

La interoperatilitat és un concepte ja regulat a la Llei 11/2007 -derogada per la Llei 39/2015, encara que atenent el RDL 11/2018 les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic i arxiu únic electrònic, es mantindran en vigor fins al 2 d’octubre de 2020-, regulat en un Reial Decret de 2010 i diverses NTI (normes tècniques d’Interoperabilitat), des del 2011. A l’àmbit de Catalunya ens trobem amb el Protocol d’Interoperabilitat –Ordre GAP/459/2010-, el Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu –Ordre CLT/172/2014-, i el Protocol d’identificació i signatura electrònica –Ordre GRI/233/2015-.

Per saber més:

1.- Víctor Almonacid a https://nosoloaytos.wordpress.com/.

– “¿Hay un retraso hasta 2020 en la puesta en marcha de la Administración electrónica?, amb una visió crítica de la darrera moratòria aprovada es considera que no es pot ampliar en dos anys el termini inicial d’entrada en vigor de les previsions relatives a la posada en marxa de l’Administració electrònica.

¿La contratación electrónica se prorroga también hasta 2020?. On  es conclou que la licitació electrònica ja està en vigor i, per tant, és jurídicament exigible per qualsevol de les parts implicades.

2.- Concepción Campos a http://concepcioncampos.org/

Administración Electrónica, “la historia interminable”, on es diu que el camí cap a una administració digital, no només electrònica, al servei dels ciutadans, amb els avantatges i beneficis que comporta no és només un tema legal, és un tema de cultura, de cultura de l’administració pública del segle XXI i això ja no es pot demorar més. 

Contratación electrónica después de la “prorróga” LPAC”. Amb esment a la Resolució 632/2018 del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals de la Regió de Múrcia, on es confirma la prevalença com a llei especial de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic sobre la Llei 39/2015 i, per tant, no és possible estendre el doble règim electrònic, dret-deure de l’article 14 de la Llei 39/2015 a l’àmbit de la contractació, i per tant, no és d’aplicació l’ampliació del termini establerta al Reial Decret-Llei 11/2018.

3.- José R. Chaves a https://delajusticia.com.

“Penúltima prórroga de la administración electrónica: Odisea 2020”. Ens ve a dir que no obstant la pròrroga establerta, l’administració electrònica ja es troba en marxa i, per tant, la pròrroga no paralitza ni buida de contingut l’administració electrònica i, a més, les conquestes de les administracions complidores són irreversibles, encara que el cert és que es ralentitzen en altres el termini màxim en aquests eixos organitzatius com són el registre electrònic (entrada), el Punt d’Accés general electrònic (informació), i Arxiu electrònic (dipòsit i custòdia).

Àmbit: JURÍDIC