Dins de la ja tradicional classificació triàdica de les modalitats de l’actuació administrativa obra de Luís Jordana de Pozas o Fernando Garrido Falla, entre (1) activitat de policia o limitació o de coacció,  (2) activitat de foment i (3) activitat prestacional o de servei públic, toca avui parlar de l’activitat de policia i, dins d’ella, de l’exercici de la potestat sancionadora.

La potestat sancionadora es regeix per uns principis heretats del dret penal com són els principis de reserva de llei, tipicitat, culpabilitat, personalitat, non bis in idem, irretroactivitat de les disposicions sancionadores o proporcionalitat… En aquest sentit, l’exercici de la potestat sancionadora s’instrumentalitza per mitjà d’un procediment ad-hoc  -amb les seves dues fases d’instrucció i resolució-, que constitueix l’instrument formal de la seva pràctica atenent al brocard llatí “nulla poena sine legale iudicio”.

Dins del procediment administratiu sancionador i per aplicació del principi de seguretat jurídica cal tenir ben presents tant la prescripció de la infracció -temps per iniciar el procediment-, com la caducitat del procediment -temps per finalitzar el procediment-, de forma tal que:

1.- Prescripció de la infracció. Cal notificar la resolució d’inici del procediment sancionador abans que la infracció hagi prescrit. Els terminis de prescripció d’infraccions són:

1.1.- En generalles infraccions lleus prescriuen als 6 mesos, les greus als dos anys i les molt greus als tres anys article 30 de la Llei 40/2015-.

1.2.- Supòsits específics:

1.2.1.- En matèria de trànsit i seguretat vial, els terminis són molt més breus. Les infraccions lleus prescriuen als tres mesos i les greus i molt greus als sis mesos article 18 del Reial Decret 320/1994.

1.2.2.- En matèria de tributària, el termini de prescripció és de quatre anys en tots els casos –article 189 de la Llei 58/2003 general tributària.

2.- Caducitat del procediment sancionador. El procediment administratiu sancionador està subjecte a un termini de caducitat el còmput del qual s’inicia la data en què es dicta l’acte administratiu d’inici del procediment i finalitza amb la notificació de la resolució administrativa que posa fi al procediment:

2.1.- Amb caràcter general.

2.1.1.- Quan la infracció es troba tipificada per una norma d’origen estatal sense determinacions específiques sobre caducitat del procediment. El Reial Decret 1398/1993 establia una caducitat dels procediments sancionadors de sis mesos. En haver estat derogat aquest RD per la Llei 39/2015 hem d’anar al termini general de caducitat del procediment que serà de tres mesosarticle 21.3 de la Llei 39/2015-, termini que per molts ha estat criticat de breu.

2.1.2.- Quan la infracció es troba tipificada en una norma dictada per la Generalitat de Catalunya o pels ens locals de Catalunya que tinguin potestat sancionadora. El procediment administratiu sancionador caduca als sis mesosarticle 16 del Decret 278/1993-.

2.2.- Supòsits específics.

2.2.1.- En matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, el termini de caducitat és de 9 mesosarticle 57.5 de la Llei 11/2009

2.2.2.- En matèria de trànsit i seguretat vialarticle 16 del Reial Decret 320/1994-, així com en les infraccions tipificades per la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadanaarticle 50 de la Llei Orgànica 4/2015-, el termini de caducitat és d’un any.

2.3.- Conseqüències de la caducitat del procediment sancionador.

–  L’administració està obligada a resoldre en tot cas el procediment. En el supòsit de caducitat del procediment la resolució consisteix en la declaració de la caducitat –article 21.1 de la Llei 39/2015-.

– El procediment caducat no interromp la prescripció de la infracció i, per tant, en molts casos ens trobarem amb la impossibilitat de poder iniciar un nou procediment sancionador, donat que la infracció ja haurà prescrit.

Àmbit: JURÍDIC