Pobresa energètica.

El consum no és només una activitat en el context de la cadena de l’activitat econòmica –producció distribució i consum-, el consum és també una manera de relacionar-se entre les persones i un mitjà de desenvolupament a les societats avançades.

L’Associació de Ciències Ambientals (ACA), al seu informe de 2014 indicava que a 2012 el nombre d’habitatges amb despeses d’energia desproporcionades era del 17% -més de 7 milions de persones afectades-, i el nombre d’habitatges que es manifestaven incapaços de mantenir el seu habitatge a temperatura adequada a l’hivern era del 9% -4 milions de persones-

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 al seu article 78.1 amplia d’una forma innovadora i pionera l’esfera d’actuació del Síndic a les empreses que presten serveis d’interès general o universal –electricitat, aigua, gas, telecomunicacions, transports, etc…-.

La Llei 24/2013 del sector elèctric al seu article 52.4 defineix els subministraments essencials, aquells als quals no es pot suspendre en cap cas el subministrament. Al seu article 45 defineix què entendre per consumidor vulnerable.

El Reial Decret-Llei 7/2016 regula el mecanisme de finançament del cost del bo social i altres mesures de protecció al consumidor vulnerable, incorpora un nou supòsit de subministrament essencial: els subministraments a consumidors que tinguin la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d’últim recurs i que estiguin sent atesos pels serveis socials de les Administracions Públiques competents en relació als esmentats subministraments per trobar-se, en atenció a la seva renda, en risc d’exclusió social.

El Reial Decret 897/2017 regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció del consumidor domèstic d’energia elèctrica. Introdueix una distinció entre consumidor vulnerable sever i consumidor amb risc d’exclusió social. S’entén com a consumidor amb risc d’exclusió social aquell que sigui atès pels serveis socials d’una Administració autonòmica o local que financii al menys el 50% de l’import de la seva factura, fet aquest que serà acreditat mitjançant document emès pels serveis socials de les esmentades Administracions Públiques.

L’article 6è de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica –enrera queden el Decret Llei 6/2013 objecte de la Sentència del Tribunal Constitucional 62/2016, que modificà la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Cataluya i la Llei 20/2014 que derogà el Decret Llei 6/2013-, estableix que:

Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial. Quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial. L’empresa subminsitradora ha d’informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la manca de pagament dels servei, dels drets relatius a la pobresa energètica estaslerts per la llei.

Per saber més:

• Anàlisi comparatiu dels preus de l’electricitat en la Unió Europea. FUNSEAM.
• Informe sobre el dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas), del mes de desembre de 2014.
• El 28/01/2018 es va presentar públicament a Brussel·les l’Observatori Europeu de la Pobresa Energètica (EPOV).
• Posicionament de l’ACM davant els recursos contenciosos administratius que Gas Natural Servicios SDG, S.A. està interposant contra molts ajuntaments en relació amb la Llei 24/2015.
• Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE) -instrument programàtic de la societat civil internacional dirigit als actors estatals i d’altres fòrums especialitzats per a la cristal·lització dels drets humans en el nou mil·lenni-, que sorgeix d’un procés de discussió que té com a origen un diàleg organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
• En aquest marc cal tenir en compte la incidència de la Directiva 2010/31/UE referent a eficiència energètica dels edificis, el document bàsic DB-HE que forma part del Codi Tècnic de l’Edificació i el Reial Decret Legislatiu 7/2015 que aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana.
• Quant al subministrament d’aigua l’ONU va declarar al 2010 el dret a l’aigua potable i el sanejament com un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans.
• En el que afecta el subministrament de gas, la Llei 34/1998 del sector d’hicrocarburs, preveu que el gas butà tingui un preu màxim fixat periòdicament però, ara per ara,  aquest preu no té en compte les circumstàncies personals dels usuaris.