Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.

Cal remetre’s a la Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. Aquesta Llei tenia per objecte establir l’estructura i la sistemàtica del Codi civil de Catalunya i aprovar-ne el llibre primer. D’acord amb el seu article 3, els llibres que componen el Codi civil de Catalunya són els següents:

1. Llibre primer, disposicions generals, inclou les disposicions preliminars i la regulació de la prescripció i de la caducitat. Aprovar per Llei 29/2002, de 30 de desembre.
2. Llibre segon, persona i la família, inclou la regulació de la persona física, les matèries actualment compreses en el Codi de família i les lleis especials d’aquest àmbit. Aprovar per Llei 25/2010, del 29 de juliol.
3. Llibre tercer, persona jurídica, inclou la regulació de les associacions i de les fundacions. Aprovat per Llei 4/2008, de 24 d’abril.
4. Llibre quart, successions, inclou la regulació de les matèries contingudes en el Codi de successions per causa de mort i en les altres lleis especials d’aquest àmbit. Aprovar per Llei 10/2008, del 10 de juliol.
5. Llibre cinquè, drets reals, inclou la regulació d’aquesta matèria aprovada pel Parlament. Aprovat per Llei 5/2006, de 10 de maig.
6. Llibre sisè, obligacions i contractes, inclou la regulació d’aquestes matèries, comprenent-hi els contractes especials i la contractació que afecta els consumidors, aprovada pel Parlament.

Per tant, amb aquesta llei es desenvolupa la previsió continguda a la Llei 29/2002 en el que afecta el llibre sisè del Codi civil de Catalunya.

2.- ESTRUCTURA.

1. Títol I, relatiu a les disposicions generals.
2. Títol II, relatiu als tipus contractuals.
3. Títol III, relatiu a les fonts no contractuals de les obligacions.

2.1.-  TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Regula les parts generals de l’obligació i del contracte, tenint en compte els principis que informen la contractació que afecta els consumidors.

2.2.- TÍTOL II. TIPUS CONTRACTUALS.

1. Capítol I. Contractes amb finalitat transmissora
2. Capítol II. Contractes sobre activitat aliena
3. Capítol III. Contractes sobre objecte aliè
4. Capítol IV. Contractes aleatoris
5. Capítol V. Contractes de cooperació
6. Capítol VI. Contractes de finançament i de garantia

2.2.1.- CAPÍTOL I. CONTRACTES AMB FINALITAT TRANSMISSORA.

2.2.1.1.- EN PARTICULAR, LA COMPRAVENDA.

a) Objectiu de regulació unificada del contracte de compravenda. Obviament la regulació pren com a eix vertebrador el contracte de compravenda que l’Exposició de Motius caracteritza com a “paradigma regulatori dels contractes d’intercanvi”. En matèria de compravenda convé recordar disposicions fins ara aïlladament regulades en matèria de compravenda com ara la rescissió per lesió i la venda a carta de gràcia.

La regulació de la compravenda de consum incorpora les normes que estableix la Directiva 1999/44/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de maig de 1999, sobre determinats aspectes de la venda i les garanties dels béns de consum, i té en compte la Directiva 2011/83/UE, del 25 d’octubre, sobre drets dels consumidors. La caracterització de la compravenda de consum és, així, la tradicional, conforme a la qual el venedor actua amb un propòsit relacionat amb la seva activitat empresarial o professional i el comprador ho fa amb un de diferent de les dites activitats.

b) Deure d’informació. S’introdueix un deure d’informació, en benefici del comprador, que permet d’incrementar la transparència contractual, tenint en compte els estàndards raonables d’integració d’aquest deure i, molt destacadament, els que resultin de la bona fe i l’honradesa dels tractes.

c) Obligacions del venedor. La subsecció segona regula les obligacions del venedor les idees cardinals són que en el contracte de compravenda el venedor ja no s’obliga només a transmetre la possessió legal i pacífica del bé venut, sinó la titularitat del dret, tot admetent el pacte exprés de reserva d’aquesta transmissió com a garantia.

Una de les grans novetats és l’obligació de conformitat.

c) Remeis del comprador i del venedor. Es fixa un termini de tres anys per a la extinció dels remeis, a reserva del que puguin disposar altres lleis, a comptar del moment en què s’haguessin pogut exercir les accions o pretensions de la part, llevat del cas de manca de conformitat, en què el còmput del termini s’inicia en el moment en què el comprador coneixia o podia conèixer la manca de conformitat.

d) L’avantatge injust. S’incorpora una nova regulació de l’avantatge injust en l’àmbit subjectiu, amb la finalitat d’evitar casos clars d’abús d’una de les parts envers l’altra, tot vetllant per la justícia de l’intercanvi, en sintonia amb els textos internacionals del dret contractual europeu. En l’àmbit objectiu es generalitza l’antiga doctrina de la laesio enormis per a resoldre supòsits de greu desequilibri de les prestacions. S’estableix una acció de rescissió, renunciable només amb posterioritat a la conclusió del contracte, i la part legitimada pot demanar al tribunal en tot cas l’adaptació del contracte.

e) Especialitats en la compravenda immobiliària. Es regulen les facultats de desistiment per al cas en què el contracte hagi inclòs una previsió del finançament del preu per tercers que finalment queda frustrada.

f) Compravenda a carta de gràcia. Pel que fa a la conservació de la compravenda a carta de gràcia, aquesta llei incorpora la part relativa al contracte, però, mitjançant una disposició final, es modifica el llibre cinquè, concretament l’article 568-1, i s’introdueix una nova secció, la cinquena, amb la rúbrica «Dret de redimir en la venda a carta de gràcia» i amb els articles 568-28 a 568-32, tot això amb la finalitat de regular adequadament el dret de redimir com a modalitat de dret d’adquisició preferent de caràcter voluntari.

2.2.1.2.- CONTRACTE DE PERMUTA.

Contracte diferent de la compravenda i de la cessió de solar o d’aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura.

2.2.1.3.- CONTRACTE DE CESSIÓ DE FINCA O D’APROFITAMENT URBANÍSTIC A A CANVI DE CONSTRUCCIÓ FUTURA.

En la secció tercera del capítol primer s’hi incorpora el contracte de cessió de finca o d’aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura, respecte al qual s’han precisat tant la denominació com alguns aspectes relatius al concepte, a l’adquisició de l’obra per part del cedent i a l’incompliment.

2.3.- CAPÍTOL SEGON.- CONTRACTES SOBRE ACTIVITAT ALIENA.

Regula el contracte de mandat i la gestió d’afers aliens, que, tot i que no és un contracte, necessita unes regles per al cas que no sigui ratificada.

2.3.1.- CONTRACTE DE MANDAT.

El mandat confereix una legitimació per a actuar, com ho fa l’atorgament d’un poder mitjançant un negoci unilateral d’apoderament, que implica, doncs, una representació. Alhora, el mandatari assumeix una obligació d’actuar, a diferència, per tant, del poder, com també de la gestió d’afers aliens.

La regulació té com a punt central les instruccions del mandant, les quals marquen l’àmbit i l’extensió del mandat, sens perjudici sempre de la possibilitat de ratificació en els casos d’actuació extralimitada. El mandatari només pot fer actes d’administració ordinària, llevat que estigui facultat expressament per a fer-ne d’altres.

Es regulen els supòsits d’autocontractació i de doble mandat, sota la regla subjectiva d’autorització expressa o la regla objectiva de determinació precisa del contingut del contracte, que ja evita el risc de lesió dels interessos del mandant.

2.3.1.- GESTIÓ D’AFERS ALIENS SENSE MANDAT.

La gestió d’afers aliens es presenta com una institució residual respecte al mandat, precisament pel fet que la ratificació de la gestió implica l’aplicació de les regles del mandat. Ara bé, a manca de ratificació, cal determinar les obligacions derivades de la gestió d’afers aliens, que es basen en un acte voluntari no negocial, no només perquè els efectes jurídics són independents de la intenció o voluntat subjacent en la conducta del gestor, sinó, a més, perquè el gestor no s’obliga a partir d’una declaració de voluntat, sinó pel mateix acte de gestió.

La gestió d’afers aliens es configura com un instrument de solidaritat o auxili mutu entre particulars, lluny, però, de tot acte d’ingerència indeguda. És una gestió desinteressada amb el propòsit d’atendre un afer aliè en interès o utilitat del seu titular i no es fonamenta ni s’ha de confondre amb l’ànim de liberalitat, el qual no es pot presumir.

2.4.- CAPÍTOL III. CONTRACTES SOBRE OBJECTE ALIÈ.

S’estableixen tres seccions diferenciades. La primera inclou les disposicions generals dels contractes de conreu, l’arrendament rústic, la parceria i la masoveria. La secció segona, prenent com a base l’anterior arrendament amb finalitats de protecció del patrimoni natural, incorpora un nou contracte de custòdia del territori, que es tipifica a partir del títol de constitució contractual i amb independència del dret personal o real constituït. Finalment, la secció tercera regula l’arrendament per a pastures.

2.5.- CAPÍTOL IV. CONTRACTES ALEATORIS.

2.5.1.- Violari.  Contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d’una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners.

2.5.2.- Contracte d’aliments. Especial menció al pacte d’aliments previst a l’article 4.3 de la Llei 22/2000 d’acolliment de persones grans. Per altra banda, la regulació del contracte d’aliments es deriva de l’article 237-14 del llibre segon, de la lletra d de la part III del preàmbul de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i família.

La secció primera incorpora la Llei 2/2005, del 4 d’abril, de contractes d’integració.

2.7.- CAPÍTOL VI.- CONTRACTES DE FINANÇAMENT I GARANTIA. EN PARTICULAR, EL CONTRACTE DE CENSAL.

La secció primera regula el contracte de censal, amb l’objectiu innovador de readaptar aquesta institució a la seva finalitat de finançament a llarg termini, com a alternativa al préstec. Partint de la Llei 6/2000, el censal es configura com un contracte de finançament en el qual, a canvi de la percepció d’un capital la devolució del qual mai no pot ésser exigida pel prestador i és potestativa per al prestatari, aquest només està obligat a satisfer una pensió per temps indefinit.

3.- DISPOSICIONS FINALS.

Es modifiquen diversos llibres del CCCat com a conseqüència de:

1. La nova regulació de la jurisdicció voluntària i la consegüent desjudicialització de determinats procediments.
2. Es modifica l’article 211.3, relatiu a la capacitat d’obrar, en relació a les persones amb capacitat modificada, i al necessari pronunciament exprés en relació a la despossessió o no del dret de sufragi actiu i passiu en el procés judicial d’incapacitació.

4.- DEROGACIONS.

1. Llei 10/1987, del 25 de maig, de reforma de l’article 6 de la Compilació del dret civil de Catalunya.
2. Llei 12/1988, del 21 de novembre, de modificació de la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors.
3. Llei 8/1990, del 9 d’abril, de modificació de la regulació de la llegítima.
4. Llei 7/1991, del 27 d’abril, de filiacions.
5. Llei 39/1991, del 30 de desembre, de tutela i institucions tutelars.
6. Llei 8/1993, del 30 de setembre, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges.
7. Llei 10/1996, del 29 de juliol, d’aliments entre parents.
8. Llei 11/1996, del 29 de juliol, de modificació de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de tutela i institucions tutelars.
9. Llei 12/1996, del 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare.
10. Llei 6/2000, del 19 de juny, de pensions periòdiques.
11. Llei 22/2000, del 29 de desembre, d’acolliment de persones grans.
12. Llei 23/2001, del 31 de desembre, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura.
13. Llei 2/2005, del 4 d’abril, de contractes d’integració.
14. Llei 3/2005, del 8 d’abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela.
15. Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu.

---

Una inevitable seqüència de la peli “A night at the Opera“.