L’incert futur de l’Estat.

En aquest post faig referència a un interessant article publicat a http://www.administracionpublica.com/, en relació a un tema d’interès com és l'”obscur” -segons l’autor-, devenir de l’Estat tradicional i de la maquinària administrativa que li dóna suport en un futur que s’esdevé imminent present.

A l’article es fa referència als diferents factors de contingència que conflueixen:

a) Els canvis tecnològics.  La revolució tecnològica de la informació que està transformant de forma radical l’economia i la societat incidint en el disseny i comportament de la política i de les institucions públiques.  Faig esment en aquest sentit de l’obra del col·lectiu anònim Tiqqun en l’assaig “La hipótesis cibernética“, que inclou un text introductori del filòsof italià Giorgio Agamben, en el que es sosté que ens trobem en el trànsit entre el paradigma sobirà del poder (vertical, estàtic, centralitzat), i el cibernètic (horitzontal, dinàmic, distribuït),  i es postula  que cal esdevenir ingovernables, opacs a la visió cibernètica, il·legibles per als seus codis, imprevisibles per a les seves màquines de computació i control.

b) L’economia. El gran poder de supervivència del sistema econòmic capitalista i la seva capacitat d’adaptació no serà suficient per afrontar la revolució derivada de les tecnologies de la informació. Faig aquí referència també a una interessant entrevista a Yann Moulier-Boutang -creador del concepte renda bàsica universal-, publicada a “La Contra” del diari “La Vanguardia”, on s’afirma que “Ahora ya todos trabajamos para las GAFA sin cobrar“,  sent GAFA les sigles de Google, Amazon, Facebook i Apple.

c) La societat. A l’article s’al·ludeix a tres vectors que hi incideixen: l’explosió demogràfica i la seva competència per recursos escasos i espais físics reduïts -fenòmen migratori, concentració en grans ciutats-, les relacions del món virtual -xarxes socials, film pioner en relació al tema és Denise calls up, de l’any 1995-, que estimulen una lògica col·laborativa que està fora de les dinàmiques clàssiques del mercat. En aquest darrer i concret extrem de la lògica col·laborativa impulsada per les relacions del món virtual cal recomanar la lectura de l’obra de Richard Sennet “Juntos“, o la singular visió del futur present que fa Jacques Attali a la seva obra “Breve historia del futuro“, i del decissiu i poc gratificant  pes que les grans corporacions tindran en l’exercici del poder.

d) La política. Reprenent la referència a l’assaig de Jacques Attali, la política s’ha d’enfrontar amb el poder de les grans multinacionals i a la difícil tasca de conducció social d’uns ciutadans integrats en l’aldea global per mitjà de les tecnologies de la informació, de forma tal que es corre el risc de caure en populismes i demagògies.

e) L’Estat. Que ara s’esdevé un “Estat de Crisi”, prenent com a referència el títol de l’interessant llibre “Estado de Crisis” de Zygmunt Bauman i Carlo Bordoni. Molts dels problemes de la ciutadania tenen el seu origen en l’esfera global, però el volum de poder del que disposen els estats-nació individuals per afrontar-los és insuficient -només cal fer esment a la crisi dels refugiats-.

f) Les Administracions Públiques. Es planteja una ràpida pèrdua de protagonisme i espai d’actuació en favor d’altres actors i sectors -empreses, economia social, moviments socials i nova economia col·laborativa-. Les Administracions públiques han perdut definitivament el seu espai de confort i es manifesten, de moment, incapaces de posicionar-se davant d’aquestes noves regles del joc econòmiques i socials. Es critica que les administracions públiques són impermeables a l’observació de l’entorn tan canviant i complex i pateixen els seus propis problemes interns de disseny.

Això no obstant, cal qüestionar les conclusions de l’article en relació a l’àmbit local donat que és aquesta, l’administració local, per la seva proximitat a la ciutadania la destinada a satisfer moltes de les seves demandes i a solucionar els problemes que la gestió de la globalitat genera -crisi dels refugiats, gestió del medi ambient urbà, i tants d’altres exemples que vosaltres, estimats lectors, podríeu esmentar-.