Institucionalitzant l’autoconsum compartit.

Recentment ha estat publicada al DOGC la Llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis. Amb anterioritat la Resolució SLT/32/2015, 15 de gener,  havia aprovat els criteris orientatius en matèria de salut pública per les associacions i clubs cannàbics, i els ajuntaments, aquesta resolució fou anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant sentència de data 01/12/2016.

Del text de la llei recentment aprovada cal destacar:

• La regulació de  la constitució, condicions d’ingrés i obligacions documentals de les associacions.
• La regulació de l’autoabastament en el que afecta la producció, emmagatzematge, transport i distribució. En aquest punt cal tenir en compte la Instrucció 2/2013 de la Fiscalia General de l’Estat, i l’establert tant  al Codi Penal com a la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciudadana, de tal forma que un més que probable recurs d’inconstitucionalitat contra l’esmentada llei podria afectar directament alguns d’aquests aspectes que s’hi regulen.  En qualsevol cas, el Tribunal Suprem ha anat delimitant el concepte de “autoconsum compartit“, com a figura sense incriminació penal. 
• La regulació de les condicions de funcionament dels clubs de consumidors de cànnabis i de les mesures de control higiènic i sanitari i programes de gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys
• Quant als aspectes tècnics de les instal·lacions on s’allotgen els clubs, l’article 23.3 de la Llei es remet a un futur desenvolupament reglamentari -que la Disposició Final 2a de la Llei estableix que s’ha de fer en un termini màxim d’un any-.

No cal oblidar la incidència que en aquest àmbit pot tenir la normativa de salut pública com ara la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, o la Llei estatal 17/1967, de 8 d’abril, per la qual s’actualitzen les normes vigents sobre estupefaents.

Finalment dir que, en aquest marc voluntarista de regulació del dret d’associació en una qüestió tan sensible com la que motiva aquest post,  no està de més recordar aquella màxima segons la qual “La teva llibertad termina on comença la meva“, que hauria de ser autèntic cedaç de tot aquest intrigant girigall regulatori.