Si bé Generalitat va crear en el seu moment el corresponent registre de grups d’interès la resta de subjectes obligat no ha actuat tan diligentment.

El Síndic de Greuges en el seu primer Informe anual de transparència, fet públic a mitjan 2016, confirma que pràcticament només la Generalitat havia complert l’obligació de tenir un registre de grups d’interès. A l’informe aquesta situació s’explica  tant per la intenció expressada per molts ens locals de complir aquesta obligació mitjançant l’opció de gestió centralitzada del Registre per l’Administració de la Generalitat com per les dificultats existents a l’hora d’articular aquesta opció.

El Decret 171/2015 preveia la gestió centralitzada d’una pluralitat de registres cap a la figura de l’encàrrec de gestió -veure article 11 de la Llei estatal 40/2015 i l’article 10 de la Llei catalana 26/2010-, i les seves corresponents limitacions.

A la vista d’aquesta “necessitat extraordinària i urgent” per garantir la transparència efectiva de les relacions entre els grups d’interès i els servidors públics, i que aquesta transparència es faci realitat amb el major estalvi possible de recursos públics i de càrregues per als ciutadans, s’opta per l’aprovació de mitjançant la figura del Decret llei prevista a l’article 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

4.- PROCEDIMENT D’INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE I EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ.

4.1.- PROCEDIMENT D’INSCRIPCIÓ.

1. Regulat a l’article 10 del Decret 171/2015, la inscripció es formalitza a instància del grup d’interès, mitjançant la presentació d’una sol·licitud del seu representant adreçada a l’òrgan responsable del Registre. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la declaració responsable que regula l’article 16.
2. Quan la persona sol·licitant presenti tota la documentació necessària per a la inscripció, aquesta només es pot denegar quan qui pretén la inscripció o les activitats declarades no estan incloses dins l’àmbit d’aplicació del Registre.
3. En el cas que les sol·licituds o les declaracions responsables no reuneixin els requisits legalment establerts, o continguin errades, o omissions de les dades i de la informació establerta per l’article 16.4, l’òrgan gestor del Registre requereix el declarant perquè les esmeni.
4. Contra la resolució que es dicti es pot interposar recurs d’alçada.
5. La notificació de la resolució d’inscripció s’ha d’efectuar en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data en què la sol·licitud s’hagi registrat d’entrada al Portal de la Transparència. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa, la sol·licitud d’inscripció s’entén estimada i la inscripció es practica en el termini de quinze dies.
6. Els grups d’interès inclosos al Registre disposen d’un identificador únic que se’ls assigna i comunica en la primera inscripció.

4.2.- EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ.

L’article 11 del Decret 171/2015 preveu que la inscripció dona dret a:

1. Presentar-se davant de ———->>>>> ls càrrecs, autoritats i empleats públics, com a grup d’interès inscrit en el Registre.
2. Formar part de ————–>>>>> les llistes de distribució per rebre alertes automàtiques sobre tramitacions, actes i consultes públiques respecte de les activitats o les iniciatives de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, relatius a les matèries d’interès del declarant que s’hagin fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors.
3. Fer constar la ————–>>>>> seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d’interès inscrits al Registre.

5.- SOBRE LOBBIES .

Sobre el tema dels lobbies és molt interessant la sèrie de tres articles “Lobbies: Ante el próximo debate sobre la regulación del Lobby en España: Un pequeño análisis comparado” (articles 1, 2 i 3), publicada http://hayderecho.com/.

Una música: Concert Violí Samuel Barber.