La gairebé invisibilitat de la dona dins la indústria musical.

Dissabte passat vaig assistir i gaudir d’un concert on quatre dones, les Maio de Sal, ens portaven de viatge musical pel Brasil, Cap Verd i Portugal. A meitat de l’actuació la cantant va voler agrair el tracte que havien rebut per part del Ricard, tècnic de so de Cal Ninyo. I ho va destacar enfront el que normalment es troben en les seves actuacions

“A mi m’han vingut els tècnics i m’han dit com he de sonar, m’han tocat l’amplificador, he discutit amb els tècnics. I en fi, jo no he vist que hagin anat al meu company a tocar-li l’amplificador, a tocar-li els potenciòmetres. Es crea un ambient “xungo”, però es que tu no has de venir a dir-me com he de sonar jo”. 

Karla Palacios – Candela Roots

Aquesta cita forma part del documental “Las que faltaban” realitzat per les components del grup musical Mafalda, i que és un relat col·lectiu del que significa ser dona dins l’àmbit musical. Gràcies Maria per passar-me’l.

Sobre la masculinització de la indústria musical ja ens hem referit algunes vegades en anteriors entrades, com per exemple en aquesta del Carles Peidró, o en aquesta meva on hi ha el tràiler del documental “Mujeres de la música” el qual us deixo ara íntegre. Aquest pretén donar visibilitat a les dones dins la indústria musical, així com denunciar la gairebé nul·la presència d’aquestes en els càrrecs d’alta responsabilitat.

“En qué momento las mujeres dejan a la música como ocio? En qué momento no pasan al negocio? En qué momento no lo hacen una profesión? Tendrá que ver mucho con los estereotipos: el arte, la noche, salir, todos son cosas de hombres. El trabajo no flexible, las largas jornadas de trabajo más asociadas a los hombres que a las mujeres. Y en ese momento el dinero lo manejan los hombres y las mujeres se quedan en una parte en la que no hay manejo del dinero: marketing, comunicación, abogadas,.,  Por lo tanto las pocas que llegan, artistas, manager, productoras son heroínas. Y son pocas y poco visibles”.

Celia Carrillo – Chief marketing officer tickemaster

I aprofitant que som a tocar el 8 de març paga la pena insistir en denunciar no només aquesta masculinització del sector, sinó també les “actituds” masclistes i discriminatòries envers les dones músiques.

Us deixo també un parell d’articles del suplement Play del Diari Ara

La música, un món masculinitzat.

Cultura i igualtat de gènere: Què en diuen (i què fan) els homes?

Més:

D’ONES (R)evolució de les dones en la música. Exposició al Palau Robert

Women are making the best rock music today. Here are the bands that prove it. Del New York Times

Foto: Warpaint per Eli Duke

Àmbit: CULTURA
Autor: Xavi Belarte