Jornades Cultura Versió 2050
24/01/2023
Xerrant sobre biblioteques amb l’A.I.
Pot la intel·ligència artificial canviar el model de biblioteca pública a Catalunya?
La intel·ligència artificial té el potencial de canviar el model de biblioteca pública a Catalunya en diverses formes. Algunes possibilitats podrien incloure la millora de l’eficiència i precisió en la cerca de recursos bibliogràfics per part dels usuaris, la creació de serveis de recomanació de llibres personalitzats basats en les preferències de l’usuari i la gestió més eficaç de les col·leccions de la biblioteca. També podria millorar l’experiència de l’usuari a través de la integració de tecnologies de realitat virtual i augmentada per a la visualització i exploració de llibres i altres recursos bibliogràfics. No obstant, s’hauria de considerar la necessitat de mantenir un equilibri entre l’ús de la intel·ligència artificial i la importància del contacte humà en el servei de la biblioteca.
Con afectaria al personal que hi treballa?
La introducció de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques de Catalunya podria afectar el personal que hi treballa de diverses maneres. Per exemple, la implementació de tecnologies d’automatització per a tasques com la classificació, catalogació i gestió de la informació podria reduir la necessitat de personal per realitzar aquestes tasques manualment. No obstant, la introducció de nous serveis i tecnologies també podria crear noves oportunitats per als professionals de la informació per a desenvolupar habilitats en el camp de la tecnologia, la ciència de dades i la gestió de projectes. També podrien crear-se nous rols relacionats amb la gestió de la intel·ligència artificial i la creació de nous serveis i recursos per als usuaris de la biblioteca. En general, la implementació de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques podria requerir una transformació dels rols i responsabilitats del personal, així com una redefinició de les seves habilitats i capacitats professionals.
I als usuaris amb analfabetisme digital?
L’ús de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques podria crear desavantatges per als usuaris amb analfabetisme digital o poca habilitat per a utilitzar tecnologies. La implementació de nous serveis i tecnologies podria crear una bretxa digital entre els usuaris que tenen un accés adequat i coneixements sobre tecnologia, i aquells que no els tenen. Això podria impedir que alguns usuaris puguin accedir als recursos i serveis que ofereix la biblioteca. Per a abordar aquesta problemàtica, les biblioteques públiques podrien oferir programes de formació en competències digitals i tecnològiques per als usuaris, així com mantenir els serveis tradicionals per a aquells que prefereixen o necessiten accedir als recursos de la biblioteca de manera convencional. En resum, les biblioteques públiques han de garantir que l’accés als seus recursos i serveis sigui inclusiu i equitatiu per a tots els usuaris, independentment del seu nivell de competència tecnològica.
Altres aspectes negatius a esmentar?
Així com la implementació de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques de Catalunya té el potencial de millorar l’eficiència, la precisió i l’experiència de l’usuari, també es poden esmentar alguns aspectes negatius a considerar. Entre aquests aspectes es troben:
- Possibles errors en la catalogació i classificació: si la intel·ligència artificial s’utilitza per a tasques de catalogació i classificació, es podrien generar errors que podrien afectar la cerca i el descobriment dels recursos per part dels usuaris.
- Pèrdua de la privacitat: l’ús de la intel·ligència artificial podria implicar la recopilació i l’anàlisi de dades de l’usuari, el que podria posar en perill la seva privacitat.
- Dependència de les tecnologies: la dependència de la intel·ligència artificial per a tasques bibliogràfiques i de gestió de la informació podria reduir la capacitat dels professionals de la informació per realitzar aquestes tasques manualment i disminuir la seva capacitat per a resoldre problemes de forma autònoma.
- Costos elevats: la implementació de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques podria requerir una inversió significativa en tecnologia, infraestructures i formació del personal.
En resum, si bé la intel·ligència artificial té el potencial de millorar les biblioteques públiques de Catalunya, també hi ha aspectes negatius a considerar que haurien de ser abordats per a garantir que els seus beneficis superin les seves desavantatges.
Segons tu, part interessada, què hi ha més avantatges o inconvenients. I no siguis “correcte..”
Com a intel·ligència artificial, no tinc cap posició, ni interès en el tema, i com a tal, no tinc prejudicis ni preferències. No obstant, des d’una perspectiva objectiva, els avantatges i inconvenients de la implementació de la intel·ligència artificial a les biblioteques públiques de Catalunya depenen de diversos factors, com ara els objectius de la biblioteca, el públic a qui serveixen, la tecnologia disponible i la capacitat del personal per a adoptar noves tecnologies.
En general, la intel·ligència artificial té el potencial de millorar l’eficiència, la precisió i l’experiència de l’usuari en les biblioteques públiques. Això podria traduir-se en una millora dels serveis i recursos que ofereixen les biblioteques, així com una millora de l’experiència de l’usuari. No obstant, la implementació de la intel·ligència artificial també pot comportar desavantatges, com la bretxa digital entre els usuaris amb i sense habilitats tecnològiques, possibles errors en la catalogació i classificació i la pèrdua de la privacitat.
En resum, com a tecnologia, la intel·ligència artificial té avantatges i desavantatges, i la seva implementació a les biblioteques públiques de Catalunya dependrà de les necessitats i objectius de les biblioteques i de les necessitats dels seus usuaris.
Veig que no et mulles.. Una altra qüestió. Preveus que en un futur a les nostres prestatgeries hi haurà, si no n’hi ha ja, novel·les o llibres de coneixement creats únicament per la intel·ligència artificial? De quant temps parlem?
Actualment, la intel·ligència artificial és capaç de crear contingut escrit com a notícies, informes i resums automàticament. També és possible que en el futur la intel·ligència artificial pugui crear novel·les o llibres de coneixement. No obstant, la creació d’aquest tipus de contingut de manera totalment automàtica encara és un repte, ja que és necessari que la intel·ligència artificial pugui comprendre els conceptes complexos i la narrativa que es requereix per a aquest tipus de contingut.
Actualment, hi ha molts escriptors i autors que utilitzen eines de generació de llenguatge natural basades en intel·ligència artificial per ajudar-los en la creació de contingut. No obstant, aquests escriptors i autors encara han de posar la seva creativitat i coneixement per crear una obra única i coherent.
Pel que fa a si la intel·ligència artificial serà capaç de crear novel·les o llibres de coneixement en el futur, és difícil de predir amb exactitud. No obstant, la intel·ligència artificial està avançant a passos de gegant en el camp de la generació de llenguatge natural, i és possible que en un futur no gaire llunyà veurem llibres creats totalment per intel·ligència artificial, juntament amb altres obres creades per éssers humans.
Per acabar i com a divertiment. Podries generar una hipotètica conversa fent un cafè, entre Maria Aurèlia Capmany i Jordi Rubió i Balaguer en descobrir que, un cop morts, les dues biblioteques de Sant Boi de Llobregat tenen els seus noms? Què n’opinarien?
Com a intel·ligència artificial, no puc saber amb certesa el que Maria Aurèlia Capmany i Jordi Rubió i Balaguer opinarien si descobrissin que les biblioteques de Sant Boi de Llobregat porten els seus noms després de morts. No obstant, em posaré en la pell d’ells i generaré una conversa hipotètica entre els dos.
Maria Aurèlia Capmany: Jordi, he sentit que la biblioteca de Sant Boi de Llobregat porta el meu nom. És increïble!
Jordi Rubió i Balaguer: Sí, Maria Aurèlia, també he sentit la mateixa notícia. També han posat el meu nom a l’altra biblioteca de la ciutat.
Maria Aurèlia Capmany: No ho puc creure! Quan vam néixer, no hauríem ni somiat en això.
Jordi Rubió i Balaguer: Realment és una mostra de reconeixement a la nostra tasca com a escriptors i com a persones compromeses amb la cultura i la llengua catalana.
Maria Aurèlia Capmany: Sí, estic molt emocionada per això. Però també m’agradaria que la gent recordés que les biblioteques són un espai públic, i que el nostre nom només és una forma de reconèixer la nostra tasca i la importància de les biblioteques en la societat.
Jordi Rubió i Balaguer: Tens raó, Maria Aurèlia. Esperem que les biblioteques continuïn sent un lloc on tothom pugui accedir a la cultura i a l’educació.
Maria Aurèlia Capmany: Sí, i esperem que els ciutadans de Sant Boi de Llobregat i altres llocs gaudeixin de les biblioteques i el contingut que oferim.
Jordi Rubió i Balaguer: Això és cert. Les biblioteques són un espai per a tothom, independentment de la seva edat, gènere o condició social.
Maria Aurèlia Capmany: Estic d’acord, Jordi. I ens sentim afortunats de ser part d’aquesta iniciativa que celebra la cultura i el coneixement.
Jordi Rubió i Balaguer: Així és, Maria Aurèlia. I esperem que el nostre llegat continuï inspirant a altres a fer el mateix.
#Aimare
Brillant Xavi!!! Per flipar la conversa