Perquè està de moda parlar de nutrició? La dieta mediterrània.

“Si ja menjo!”, “Menjo bé”, “El meu fill no em menja” i li donem qualsevol cosa per tal que prengui alguna cosa. “Menjo de tot”, “El meu menjar és saludable”, “Jo segueixo la dieta mediterrània”, etc.

Són frases què estem acostumats a sentir o dir, però és cert que menjar és el mateix que alimentar-se, o què nodrir-se o què seguir una dieta? Realment no:

  • Alimentació: És satisfer una necessitat fisiològica que tots tenim per la qual ingerim els aliments. És voluntari, conscient i educable.

  • Nutrició: A partir dels aliments ingerits, és el procés pel qual el nostre organisme incorpora els nutrients. És involuntari i inconscient.

  • Dietètica: És la ciència que permet utilitzar els aliments d’una forma adequada i amb fins preventius i reparadors, segons la situació de cada persona.

Quins són els nutrients que necessitem els humans? Són superiors a 50 i estan reunits en les proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals (apart l’aigua i l’oxigen).

Si hi ha carència de nutrients, és obvi els problemes ocasionats, com succeeix en els països subdesenvolupats, però quan hi ha abundància, com en els països desenvolupats, ocasiona malalties crònic-degeneratives, entre les quals destaquen l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, la hipertensió arterials i alguns tipus de càncer. I l’augment espectacular de aquestes malalties, – per exemple, el nombre de pacients amb diabetis ha augmentat de 108 milions en 1980 a 422 milions al 2014. Mundialment, ha augmentat del 4,7% 1980 al 8,5% al 2014.. Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la diabetis serà la sèptima causa de mortalitat al 2030!! és la raó pel la qual està de moda parlar de NUTRICIÓ (no d’alimentació).

Per tant, i per evitar aquesta situació, hauríem de seguir una dieta (que no vol dir dieta per aprimar-se) equilibrada i saludable. De dietes n’hi ha moltes, però tenim la gran sort de tenir la DIETA MEDITERRÀNIA, considerada, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

https://www.blogdefarmacia.com/la-dieta-mediterranea-considerada-una-de-las-dietas-mas-sanas/

Encara avui en dia, moltes persones pensen que estan seguint-la, i no és així. Per dir un exemple, si pregunto si utilitzen cereals integrals en compte de refinats, la resposta què obtinc és què els integrals són per aprimar (NO és cert!, les calories entre uns i altes són aproximadament les mateixes).

En el següent enllaç podeu trobar les pautes per seguir-la correctament. Us animo a mirar-lo i seguir-la!! A més de les pautes, podeu trobar receptes, menús, …

http://dietamediterranea.com/nutricion-saludable-ejercicio-fisico%20/

I seguint el mite dels cereals integrals, de tant en tant us proposaré un mite. El mite d’avui és:

“La llet es dolenta pels adults”.

Què en penseu? És Cert / Fals? Podeu deixar la vostra opinió en els comentaris!

En el proper post (del mes de febrer) us diré la resposta …

8 comentaris sobre Perquè està de moda parlar de nutrició? La dieta mediterrània.

  • A banda que no em sembla el més “natural” prendre llet més enllà de la lactància, tinc entès que el metabolisme de l’adult deixa d’estar preparat per assimilar la lactosa, i per aquest motiu pot sentar malament (és així?). Pot ser que amb derivats de la llet com el iogurt o el formatge en sortim guanyant nutricionalment i en benestar digestiu?
    Sobre la dieta mediterrània… diria que cada cop més corrompuda amb l’ús i abús d’ingredients que no en formen part, coccions inadequades, horaris irracionals…
    Salut!

  • Moltes gràcies pel teu post, MªJosé! a mí m’ajuda molt conèixer aquest tema ja que m’interessa cuidar la meva alimentació.
    Jo diria el mateix que ja ha dit un company, un cop superada l’etapa de lactant (i pensant en la llet materna) no és adeqüat prendre llet. Actualment sembla que hi ha molta polèmica al respecte… I sembla més un costum social ja adquirit des de fa molt anys, un hàbit que hem instal·lat, que no un argument de necessitat real. De fet si ho analitzem des d’un punt de vista ontològic som l’única espècie que pren llet d’una altre animal, si més no, extrany sí que ho és, oi?

  • Hola!
    M’agrada molt que s’obri un espai per parlar d’alimentació, crec que és important crec consciència i coneixements nutricionals, des dels més petits als més grans.

    En relació al tema de la llet… crec que està força demostrat a nivel científic que no és necessària més enllà de la lactancia (ja es va sentir molt aquella frase que diu…”somos el único mamífero que sigue bebiendo leche después de la lactancia”). Ara bé, crec que tot, al final, és també una moda i un interés de les empreses. Tot en excés és dolent, i sens dubte a part de poder sobreviure sense necessitat real de llet animal, també ens faria mal un excés diari (com de moltes altres coses).

    Però centrant-nos en la pregunta com a tal: és dolenta la llet? No crec que sigui ni un SÍ ni un NO rotund. És més bé un: DEPEND –> En comparació amb què? Per a qui? Quin tipus de llet? Quanta quantitat?…

    Així doncs… jo el que crec és que no ens cal, tenim moltes altres opcions i ja s’ha desmontat tot aquell mite que relaciona la llet amb el calci, etc. Però això no treu que beure un got de llet al dia sigui negatiu. Tot és realitu…i, per desgracia, hi ha molts interessos i moltes variables que interfereixen també en tots els temes alimentaris.

    Saluacions!!

  • Ui, quina feinada!!! I vaig tard.
    1. M’encanten els làctics!!!! Els formatges em xiflen…
    2. SÓC INTOLERANT ALS LÀCTICS!!! i em fan molt de mal, tant que no puc ni prendre els medicaments que porten lactosa com a excipient, i no són pocs. Alguns els necessito per viure i el MInisterio de Salut me’ls importava de l’estranger perquè tots els que va autoritzar portaven lactosa. Ara ja han rectificat i un laboratori ho fa sense lactosa, el puc comprar a la farmàcia, sense haver d’anar a l’hospital a buscar la “dosi” importada.
    3. Hi ha molts aliments que tenen tant o més calci que la llet: verdures, sèsam…
    4. Una dieta variada, menjar de tot, no abusar de res és el que diuen els endocrins, perquè tot està “contaminat”, em sembla assenyat.
    He escrit la crònica de la meva contradicció: m’encanten, em destrueixen, què em queda?: només me’ls miro i ensumo.
    Si, ja sé, direu que hi ha unes pastilles per tenir l’enzim i poder fer la ingesta puntualment sense conseqüències, a mi no em funcionen, quina llàstima.
    I cada vegada en som més com jo. O ens estem “atrofiant” genèticament, o potser la llet de vaca tan bona no deu ser. És un altre aspecte a tenir en compte, el formatge d’ovella o cabra fa menys mal que el de vaca? En el meu cas sí. En podem parlar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *