Per què ens comuniquem?

La paraula comunicació deriva del verb comunicar que, a la vegada ve del llatí “comunicare” que significa compartir.

Comunicar sembla fàcil, perquè tenim aquest do innat, però no és tant senzill…! Dit d’altra manera, com que forma part del nostre pack natural, no sempre estem prou al cas del procés, què pot fallar a vegades i perquè. I això és extensiu a les organitzacions, (ajuntament, empresa, departament, família, etc.) perquè estan composades per persones i fem servir la comunicació per interactuar…

I parlant de comunicar i compartir, permeteu-me que escrigui sobre comunicació humana i concretament referir-me a la Teoria (pragmàtica) de la Comunicació Humana, de Paul Watzlawick, amb col·laboració de Janet Beavin i Don Jackson, publicada el 1981. Psicòleg i psicoterapeuta, d’orígen austríac, des de 1960 va treballar a la universitat californiana de Palo Alto.

Aquesta Teoria està composada de 5 axiomes, són aquests:

1r – És impossible no comunicar-se:

Tot comportament és una forma de comunicació. Tot comunica alguna cosa. Fins i tot els silencis volen dir quelcom, i el fet de no dir res vol dir això, que no volem dir res. La simple presència física ja expressa alguna cosa, també un edifici o un vestíbul diu què és, què s’hi fa, com està, etc. Pensem en l’OMAP com comunica què s’hi fa.

2n – Tota comunicació té dos nivells simultanis: contingut i relació. L’últim nivell classifica al primer, i és per tant, una metacomunicació:

El nivell de contingut, és el significat de les paraules, és racional, conscient i manifest. Són paraules, el que es diu o fa amb un propòsit obvi i anunciat, i el nivell de relació és emocional, inconscient i tradueix la qualitat de la relació pròpiament humana entre interlocutors. “Presenti aquesta instància, si us plau” es diu per indicar què ha de fer un ciutadà/a per sol·licitar formalment alguna cosa, i el nivell de relació ens explica que l’emissor té relació de professional que dona assistència, per exemple.

3r – La naturalesa d’una relació està condicionada per la diferent valoració de les seqüències de comunicació per part dels participants:

Tant l’emissor com el receptor de la comunicació estructuren el flux de la comunicació de diferent forma i, així, interpreten el seu propi comportament com a mera reacció davant l’altre. Cadascun creu que la conducta de l’altre és «la» causa de la seva pròpia conducta, quan la veritat és que la comunicació humana no pot reduir-se a un senzill joc de causa-efecte, sinó que és un procés cíclic, en el qual cada part contribueix a la continuïtat (o ampliació, o modulació) de l’intercanvi.

4t – La comunicació humana utilitza dues codificacions alhora: digital (verbal) i analògica (no verbal):

Els nivells de comunicació descrits al segon axioma, relació i contingut, utilitzen per a la seva emissió codis diferents. La comunicació no implica simplement les paraules parlades (comunicació digital: el que es diu); també és important la comunicació no verbal (o comunicació analògica: com es diu), senyals, moviments corporals i facials, to, etc. és a dir, contenen emocions, i aquestes són variables, subjectives. Si algú diu “no estic enfadat” amb mala cara, cridant, amb les celles arronsades… què creiem? que sí que ho està, oi?

5è – Els intercanvis comunicacionals poden ser simètrics o complementaris:

Quan la relació de les persones comunicants està basada en intercanvis igualitaris, és a dir, tendeixen a igualar la seva conducta recíproca (p. ex .: el departament A critica fortament a la unitat B, la unitat B critica fortament al departament A), es pot apreciar una relació simètrica. En canvi, si està basada en intercanvis additius, és a dir, on un i altre es complementen, produint un acoblament recíproc de la relació (p. ex .: A es comporta de manera dominant, B s’até a aquest comportament), generant la producció d’una relació complementària, la que presenta un tipus d’autoritat i està basada en la diferència (comandament-treballador/a, pare-fill, professor-alumne) i la simètrica és la que es presenta en éssers d’iguals condicions (germans, amics, col·legues, etc.)

Fins aquí la síntesi de la Teoria de la Comunicació Humana que és la base de tota relació i que fem servir de manera natural en la nostra vida quotidiana, a casa, a la feina entre nosaltres, amb la ciutadania, etc.

Aquest vídeo resumeix en dibuixos molt clarament la Teoria i els axiomes que hem explicat. Té una durada de 4:27′.

Aquest web és de recursos, hi trobarem quatre dels llibres publicats per aquest autor, entre els quals hi ha el de la Teoria de la Comunicació Humana.