Masclisme, societat i governs

El passat 28 de novembre, l’Ajuntament va convidar el Dr. Miguel Lorente Acosta per impartir la conferència “Masclisme, desigualtat i violència masclista” al nostre col·lectiu. El Dr. Lorente és professor de medicina i expert en la matèria, i va fer una exposició clara, crítica i carregada de reflexions.

Suposo que gairebé tothom que creu -o viu- que és un problema estarà d’acord que no podem esperar que el masclisme, amb la seva tradició i cultura mil·lenàries, i tot el que comporta obertament o subtilment, s’evapori o es dissolgui per si sol, si no hi posem cadascú de nosaltres tota la nostra intenció i acció perquè sigui així. Sabem que no n’hi ha prou que passin generacions… perquè es constata que ara mateix involucionem. Ens hi hem de posar de valent, no n’hi ha prou amb lleis, és responsabilitat de totes i tots.

Em van colpir algunes de les preguntes que feia el ponent a l’auditori:
¿Qué clase de sociedad tenemos para que cada año surjan 60 hombres que asesinen a sus parejas o exparejas, y lo hagan desde la “normalidad”? Ninguno de ellos formaba parte de redes criminales o se dedicaba a actividades delictivas, eran hombres “normales”.
¿Y qué clase de referencias usamos al interpretar toda esa realidad objetiva para que sólo un 1% considere que toda esta violencia es un problema grave (CIS, septiembre 2017)?

Deia que el masclisme és cultura, no conducta i que és la construcció social que pren les referències masculines com a universals i permet determinar la realitat i donar-li significat sobre els seus elements. Per això hi ha violència de gènere i no reacció social crítica verdadera, en realitat hi ha complicitat i silenci que permeten que continuï.

I es disfressa aquest masclisme del que calgui per continuar impregnant la societat, sorgeix el post masclisme com a nova estratègia per confondre sobre les conseqüències de la desigualtat i negar la seva relació amb la construcció cultural històrica per situar aquests problemes en circumstàncies particulars allunyades de la normalitat.

Aquí tenim vincles a diversos articles publicats pel Dr. Lorente a El País per fer-nos pensar, i per recordar les seves paraules recomano especialment: Posmachismo Cómplice, publicat el 25.11.17.

I què fem com a societat per eliminar aquesta xacra?

El nostre Ajuntament està molt compromès en erradicar-la, com a mostra la conferència de l’expert que fem referència, tenim el Pla d’Igualtat de Gènere intern, amb el Pla d’Acció i un altre per a la ciutadania. A més de campanyes periòdiques.
Tenim el web, i blogs específics: Això no és amor, el Centre de Recursos i Documentació de les Dones.

La Diputació de Barcelona, també té blog.
I a Catalunya la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. I l’acció de sensibilització “Per una Catalunya lliure de violències sexuals. #JOTAMBÉ”.
Recentment s’ha aprovat el Pacto de Estado contra la violencia de género, proposat per la Subcomissió al Congrés dels Diputats.

Tot i així… continuen morint dones, i les seves filles i fills també pateixen violència o viuen sota amenaça. L’objectiu últim del Pacto de Estado, hauria de ser, en paraules del Dr. Lorente, contra el masclisme, dir contra la violència de gènere, és no dir les coses pròpiament, com en el cas “contra el terrorisme” i no diem “contra la violència terrorista”. Sembla que es vulgui evitar dir les coses pel seu nom.
Dons sí, i a més diria que aquest Pacto de Estado arriba tard, desenfocat, i només intenta gestionar aquesta violència, en lloc de transformar la realitat masclista i violenta existent. Pensem-hi. Actuem!