Foto: Daniel Giménez Roig (esquerra) en una reunió de la CoP “Erasmus del Coneixement”. Autor: Daniel Giménez.

Una comunitat de pràctica (abreujada com a CoP) és un grup de persones que comparteixen una professió. Aquest terme va ser introduït per primera vegada l’any 1991 per Jean Lave i Etienne Wenger, experts en antropologia cognitiva i teoria de l’educació respectivament, en el llibre Situated Learning, i desenvolupat després per Wegner l’any 1998 en el llibre Communities of Practice.

A Catalunya tenim unes comunitats de pràctica que s’han consolidat com a model d’èxit i referència: les CoP de l’ l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Hem entrevistat Daniel Gimenez Roig, responsable de gestió del coneixement de l’agència, per intercanviar experiències sobre les CoP que puguin ser d’utilitat per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


Què és i què no és una comunitat de pràctica?

Una comunitat de pràctica és un grup de persones que comparteixen, amb passió, un interès professional sobre el qual aprofundeixen i aprenen mitjançant una interacció que genera un vincle entre els participants. Necessàriament, aquestes persones han de participar de forma voluntària, autogestionar-se i ser propietaries del seu propòsit.

No és una comunitat de pràctica quan els participants en formen part de forma dirigida, hi ha jerarquia o el propòsit els ve de fora.

Perquè se n’han de fer? Quins beneficis aporten a les organitzacions i als treballadors?

Se n’han de fer per generar vincle entre les persones de l’organització. Si hi ha vincle, hi haurà confiança; i quan impera la confiança l’organització esdevé creativa. A més, si de veritat vols treballar en equip, una CoP és el lloc ideal.

En què consisteixen les CoP de l’ASPCAT i  com funcionen?

Són comunitats d’entre 5 i 12 professionals que tenen en comú un propòsit i una preocupació per solucionar una mancança o un problema recurrent i ho fan de manera col·laborativa.

Les CoP treballen per temporades. Una CoP només dura una temporada (habitualment 1 any). S’inicia amb el nostre producte estrella, el Mercadillo del Coneixement, que és el moment on les persones que tenen idees per ser treballades les exposen molt breument i l’audiència les “compra” o no després de conversar amb els promotors. Després fem un Moment Zero, que és quan les CoP redefineixen el seu propòsit comú i pacten uns compromisos. La temporada acaba amb una Jornada Final, que és el moment on mostren els seus treballs de forma original i – per què no dir-ho?- festiva, i en que afloren les emocions de la gent.

Tot just hem començat la 8a temporada.

Quan i com es va iniciar el projecte?

Va començar fa 11 anys per una serendipitat [descobriment casual fet en el curs d’una recerca orientada a altres objectius].

Sóc formador intern a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Participava en una escola d’estiu quan vaig escoltar com el Jordi Graells i el Jesús Martínez explicaven que, els adults que treballem en organitzacions, el 80% d’allò que aprenem ho fem en contexts informals i només el 20% en contexts formals.

Imaginat com vaig quedar d’estabornit, jo que havia finalitzat a la UPC un màster de Formació de formadors, metodologies i gestió, expert europeu en formació!

Que han fet les CoP de l’ASPCAT  fins ara?

Més de 900 persones han tastat això de treballar en una comunitat de pràctica des de que van començar. En total, jo diria que les CoP han creat més de 70 productes de coneixement.

Perquè han estat necessàries les CoP en l’àmbit concret de la salut pública? Quins canvis i millores han introduït en l’ASPCAT?

La nostra organització té uns 1000 professionals dispersos per tota Catalunya que pertanyen a diferents àmbits de la salut pública (promoció i protecció de la salut, vigilància epidemiològica, laboratoris, prevenció laboral…) i professions (metges, infermeres, veterinaris, farmacèutics, etc.). Les CoP han permès a aquests professionals, fins llavors anònims, aportar talent i crear coneixement útil no més per a l’organització sinó també per a la ciutadania.

Sincerament, crec que la gent que treballa en una CoP és més feliç, si més no, des del punt de vista professional.

Cap a on evolucionaran les CoPs de l’ASPCAT? Seguiran igual o voleu fer algun canvi?

Ja han evolucionat. Actualment, són un element estratègic perquè aporten valor i solucions a les mancances i els problemes del dia a dia dels professionals. Ens fan més eficients, i això està molt ben vist, tant per la gent de la base de la piràmide com per la gent de dalt.

El repte ara és normalitzar la relació entre les línies estratègiques de l’ASPCAT i les CoP sense que en perdin la frescor que les caracteritza. Sembla ser que ho estem fent bé perquè aquesta temporada tenim 13 CoP treballant i ens esperàvem menys (potser 5 o 6).

Quin és el balanç de la teva gestió de les CoP?

El meu balanç ara, després d’aquests anys, és molt positiu. Dóna molta satisfacció participar en aventura de treball col·laboratiu i d’intel·ligència col·lectiva com aquesta. Ha estat una feina de molta gent que ha fet molts esforços per treballar millor.

No sempre hem estat acceptats. Vam tenir uns inicis difícils, amb força incomprensió i nul reconeixement, però ara ja està superat i estem orgullosos de la gran feina que fem.

És factible crear CoPs en una organització petita com, per exemple, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat? Caldria incorporar gent de fora o n’hi hauria prou amb la gent de dins?

És molt necessari i per això és factible, però cal recordar que les CoP sempre han de respondre a una necessitat.

Tinc clar que jo no em conformaria només amb treballar amb gent de dins de l’Ajuntament, sinó que cercaria gent de fora: d’altres ajuntaments, del Departament de Salut, etc.

En les CoP de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya cada vegada tenim més professionals d’àmbit municipal. Tenen fam d’aprendre i compartir.

Ens pots donar algun consell per crear una CoP a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat?

Cercar “cacauets”. Segur que en teniu molts però, és clar, estan amagats. Començaria cercant persones motivades i alegres disposades a córrer el risc de dedicar un temps que, tot i que a al principi els podria semblar malbaratat, una vegada comencin a col·laborar per assolir un propòsit comú, els farà descobrir que el que de veritat volien era estar en una CoP.


Dins la Secretaria de Salut Pública, als integrants de les CoP se’ls coneix com “els cacauets“. Això és degut al fet que aquest és l’únic fruit de les plantes lleguminoses que madura sota terra. L’analogia és perfecta per destacar la feina dels voluntaris de les CoP, que treballen de forma silenciosa per tal de millorar les tasques que fan. Són invisibles però molt productius i se’n treu un gran profit, com els cacauets.

Vols ser un “cacauet santboià”? Posat en contacte amb l’equip de Dinamització de continguts a traves del Robert López.


Més informació sobre les CoP de l’ASPCAT a:

http://salutpublica.gencat.cat/ca/publicacions_formacio_i_recerca/comunitats_de_practica/

Agraïments: Vull donar les gràcies al Xesco Montañez, cap de la Unitat de Gestió de Centres Educatius, que va ser qui em va donar la idea d’entrevistar a Daniel Giménez.
Àmbit: TERRITORI
Autor: Lucas Arinero