Estem vivint moments excepcionals i únics. Ningú està indiferent, més o menys neguit, rebuig, angoixa, esperança, por, excitació, il·lusió, etc. ens van impregnant i ens ho anem parlant, o contagiant o compartint. De ben segur que en un sol post no ens ho podem acabar, és massa gran!
La Sílvia García m’ha suggerit l’emissió de L’Ofici de Viure de Gaspar Hernández a Catalunya Ràdio, del dia 15.10.17 per abordar aquesta qüestió, i l’he començat a desgranar amb aquest post per reflexionar sobre qüestions i anar prenent consciència del que està passant, estem vivint.

L’emissió es titula Les emocions col·lectives i els experts assistents són Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i el psicòleg Xavier Guix.

Per començar, quatre preguntes que cal que ens fem:

  • De quines emocions em vull deixar contagiar
  • De quines emocions NO em vull deixar contagiar
  • Quines emocions jo vull contribuir a contagiar
  • De quines emocions tots ens hem de prendre seriosament a NO contribuir a contagiar

Les respostes que ens donem condicionaran els climes emocionals que es generin al nostre entorn.

El fenomen actial, contagi emocional que porta com a conseqüència el clima emocional, i pot acabar en una por col·lectiva. La por col·lectiva pot passar fàcilment a dues respostes: la violència; o al contrari, la fugida. Com canviar el clima emocional en entorn de crisi ens pot portar a la superació de les crisis.

Les persones tenim emocions, les vivim, i com a vivència, també tenen dimensió cultural i social que és quan les compartim amb altres. I com a persones tenim la capacitat de distingir-les, llavors els donem nom o les denominem, i també les avaluem. Ho fem de dues maneres: com a positives i negatives.

Ara mateix estem vivint moments de molta emoció, perquè estem davant de la constitució d’una identitat. I compte! hem de prendre consciència que les emocions poden ser manipulades, sobretot quan són fenòmens de masses.

Les ordres donades des del govern d’aturar l’activitat als col·legis electorals, diuen els tertulians a la gravació, que van ser transmeses des de l’analfabetisme emocional. I el que fa mal, encara més que la violència soferta, o presenciada, és l’absència d’empatia.

Les emocions són una resposta complexa de l’organisme i no tenim consciència de com influencien el raonament i el que sentim.
És molt important tenir present que si l’impacte emocional és molt fort, la raó no funciona. El que interessa llavors és que interaccionin la raó amb l’emoció. Perquè segons com sigui el context, podem tenir reaccions destructives o negatives.

En les emocions col·lectives no ens hem d’aclaparar per la pressió del conjunt. Ens hem de preguntar: què sento de sentir el que sento? Perquè segons com ho avaluï, ho milloraré o ho empitjoraré molt.

El sistema social i polític, des de l’antiguitat, estan basats en dues emocions: la por i la ira . Ara estem en un estadi que el principi és molt clar: violència zero i basat tot en elrespecte, l’acceptació, la compassió, l’amor, etc., en resum cap al benestar social. I és una gran oportunitat de

Els moviments socials comencen perquè hi ha ira, sempre, i si fa calor, s’encenen com en una foguera. Ens cal prendre’n consciència i canalitzar-la en favor del principi de violència zero.

I quan sortim de la situació que ens ha contagiat i amarat d’emocions, com per exemple una concentració o una manifestació, hem de fer l’esforç de tornar a la vida normal per compensar-ho. Deixar d’estar indignat/da i buscar els moments i les vivències quotidianes, agradables, constructives, i sobretot conservar el que ens uneix.

Quan hi ha conflicte, prenem partit. Si ho pensem a fons veurem que la realitat rau en una lògica difusa, però moltes vegades som ja en postures radicalitzades. Per altra banda, els mitjans no paren d’ensenyar-nos imatges que -atenció- són uns estímuls molt poderosos, i ens tornem a impactar més i es crea més emoció. I tot es va retroalimentant.

La proposta d’aquests experts és que som davant d’un nou paradigma: revolució no violenta amb atenció al punt de vista de l’altre.

Aquest paradigma passa de l’analfabetisme emocional, de la inconsciència, a la consciència emocional. Amb uns valors com a manera de fer: justícia, pau, veritat, respecte, confiaça, cooperació, amor…i que permeti créixer.

Escoltem-los. Pensem-hi.

L’Ofici de Viure: Les emocions col·lectives (15.10.17), 56′

L’Ofici de Viure: Les emocions col·lectives – Millors moments “Aquests dies s’han donat ordres des de l’analfabetisme emocional” (15.10.17), 12′:16

Rafael Bisquerra: Política y Emoción. Aplicaciones de las emociones a la política. Febrer 2017

 

I el Robert López ens també ens en fa una recomanació, és un article de Judit Pastor publicat el 18.10.17 a Crític: 10 consells per cuidar-se en temps de conflicte.

És una bona lectura que també aporta consells pràctics i savis de com viure millor aquests moments.