Urbanisme també al servei de la gent gran
L’urbanisme està íntimament lligat a l’entorn i, segons diuen els que en saben, la interacció entre la persona i el context afecta al comportament humà.
El procés d’envelliment porta noves situacions i noves relacions amb l’entorn més immediat. La progressiva disminució d’habilitats físiques, funcionals i cognitives porta a una menor possibilitat d’adaptació als canvis i a les situacions estressants.
Si les persones grans no poden establir un vincle afectiu amb l’espai urbà es refugiaran al propi domicili o al centre on visquin i perdran els vincles socials i la participació ciutadana.
Hi ha coses que l’urbanisme i la planificació del territori poden fer per la nostra gent gran, a banda dels conceptes d’accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques, que tothom coneix be
– Planificació de residències i habitatges per gent gran als barris, no a les zones perifèriques.
– Increment d’habitatges tutelats front a residències geriàtriques.
– Creació d’espais de trobada i oci.
També en el disseny urbà es poden tenir en compte aspectes com:
– Diferenciació de les zones de trànsit amb paviments de colors.
– Elements que facilitin l’orientació, que facin diferents uns espais d’altres.
– Disposició circular dels seients per afavorir la conversa.
Aquest article aprofundeix més en aquests conceptes