El titular de l’article de La Vanguardia que vull curar és totalment il·lustratiu: “Reforma horària, de la revolució a la prudència” (no m’he pogut estar de copiar-lo). Us recomano la lectura.

Després d’uns anys amb aquest tema en moltes esferes i predominant en l’agenda del Govern català (òrgan de govern des del 2015) sembla que el document final ha quedat una mica descafeïnat. Ningú va dir que fos fàcil però potser els entrebancs han estat masses i a masses fronts i l’article apunta a que ha quedat una sensació de perillosa procrastinació o “ja ho farem més endavant”.

Segur que s’ha fet molta feina i s’han posat les primeres pedres però tot plegat ha resultat massa complex. I que el document final eludeixi mesures concretes i dates és un resultat, a primera vista, desencisador.

Vessant optimista: s’ha fet molta feina, s’ha posat a l’agenda pública i política i s’han assentat les bases per ser una ‘política pública’ en si mateixa. Vessant pessimista: poc concret, apostant per un utòpic consens de totes les parts, abaixant molt l’ambició inicial i desaprofitant una mica una bona oportunitat.

Els propers anys ens donaran la resposta.

Àmbit: RRHH
Autor: Robert López