O telesupervivència? Dilema molt interessant el que planteja Albert Cañigueral, expert en organitzacions i treball col·laboratiu, a l’article Tres lecciones del COVID-19 para el futuro del trabajo. 

Sens dubte aquest escenari que ha obert la crisis sanitària ha esdevingut el major laboratori i experiment de teletreball de la història. L’autor destaca alguns elements claus del moment temporal que ens ha tocat viure:

1. No tothom pot teletreballar. Segons un estudi de Randstad de març del 2020 solament el 22,3% de la població ocupada pot teletreballar. L’anàlisi de qui pot i qui no, i de quina manera, ha agafat a pràcticament a totes les organitzacions a peu canviat.
2. No són condicions normals. Confinament, estat d’alarma, infants o grans a casa, sense un espai idoni per treballar garantit…amb aquests elements, no té sentit qualsevol comparació amb una realitat mig normal.
3. Elements positius. Un elevat impuls per definir un correcte model de teletreball, relacions laborals més humanes, la tecnologia com element clau, la possibilitat (real o no) de que “tot” pot ser en remot, etc…Finestres d’oportunitat.
4. Presència de les plataformes digitals al nostre dia a dia. Vulguem o no són una realitat i una necessitat. La pregunta definitiva que fa l’Albert Cañigueral és: què hauria passat si la pandèmia haguès estat al 2005?

L’article explora moltes altres idees i planteja la possibilitat d’aprofitar els canvis que vindran després del COVID-19.