Quatre estils d’aprenentatge

¿Per què unes persones llegeixen fins i tot la lletra petita dels manuals i altres es llancen a utilitzar l’aparell indiscriminadament? Simplement reflecteix com aprenem i experimentem.

Si l’altre dia parlava sobre els nou eneatips de la personalitat que descriu l’enneagrama avui tornarem a ubicar-nos, en aquest cas segons la manera que tinguem d’aprendre. Pilar Jericó escriu sobre els quatre estils d’aprenentatge que podem tenir basant-se en els estudis de David A. Kolb, teòric de l’educació estatunidenc. Kolb va identificar dos dimensions principals de l’aprenentatge: la percepció i el processament. Exposava que l’aprenentatge és el resultat de la forma com les persones perceben i després processen allò percebut.

La reflexió torna a ser similar a la de l’enneagrama: cal classificar-nos en una tipologia rígida? Segurament identificar-nos en un espai (o en diversos segons convingui) ens permetrà veure on posem l’accent, possibilitarà entendre com pensa i actua la gent amb la que treballes i, sobretot, t’atorgarà l’opció de posar-te un altre barret d’aprenentatge segons et convingui.

Els quatre estils d’aprenentatge són els següents:

• ADAPTADORS (implantar solucions; aconseguir recursos). Prefereixen treballar rodejats de persones i es busquen la vida per aconseguir recursos i obtenir resultats. Assumeixen riscos i s’adapten a les circumstàncies.

• DIVERGENTS (generar alternatives; reconèixer problemes). Analitzen problemes en conjunt i els agrada treballar amb persones. Són creatius i innovadors. Ideal per contextos i terrenys més verges on cal producció d’idees i compartir informació.

• CONVERGENTS (testar teories; resoldre problemes). Necessiten l’aplicació pràctica de les idees per testar teories o resoldre problemes avaluant conseqüències i seguint passes seqüencials i detallades. Es basen en raonaments hipotètics deductius cap a un problema concret.

• ASSIMILADORS (formular teories; definir problemes). Extraordinaris creant models teòrics i definint clarament els problemes. Estan més interessats en les idees abstractes i no tant en les persones i tenen un gran raonament inductiu. Consideren alternatives de solucions, llegeixen, reflexionant, teoritzen…Entenen amplis rangs d’informació i els col·loquen de forma concisa i lògica.

El contrast d’aquests models d’aprenentatge i la utilització segons el projecte o les persones amb les que es treballi poden permetre potenciar la polivalència a l’hora de percebre i processar allò que tenim davant nostre.

———————————————–

Per llegir més sobre el model de David Kolb.