Parlem, i parlarem, de motivació (I): trets de motivació.

Amb aquesta entrada inicio la meva col•laboració dins l’àmbit de RR.HH. que dinamitza el Robert López, i el leitmotiv serà la motivació.

“Piqué es va plantejar deixar-ho tot.”

Motivació. Sí, aquesta “paraula” que tots coneixem tant bé i que ens impulsa a fer (o a no fer si li afegim el prefix “Des” al davant) qualsevol tasca, ja sigui rutinària o creativa. I en aquesta primera entrada el que pretenc és fer cinc cèntims teòrics començant per cercar una bona definició, però ai las! Resulta que fins i tot uns tal Kleinginna i Kleinginna, en van seleccionar més de 100 (per agrupar-les en 10 categories) d’entre totes les que van trobar… Deixaré doncs parlar als professionals, i utilitzaré la que proposa el professor de la UAB en Joaquim T. Limonero tenint en compte aquesta selecció, i que defineix la psicologia de la motivació com a:

“l’estudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen l’elecció de conductes, l’inici d’aquestes i l’esforç i la persistència en la seva execució fins que s’assoleixen les metes que un s’ha proposat”.

Els tres tipus de motivació.

• Motivació intrínseca. “L’execució d’activitats sense mediació de cap recompensa externa aparent” Edward L. Deci.
• Motivació extrínseca. “L’esforç i la persistència estan regulats principalment per incentius externs (objectes o esdeveniments que es produeixen en l’entorn) i de contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per a una convenció social) “ Albert Bandura.
• Motivació transcendent. Relacionada amb els nostres valors al realitzar accions en benefici d’altri.

En quant a les teories sobre la motivació, també en trobem força, d’entre les més rellevants:

• Teoria de la jerarquia de les necessitats de Maslow. De les més conegudes i acceptades, aquesta piràmide segur que us sona. Un cop cobertes les necessitats primàries, en busquem de més elevades.
• Teoria de l’equitat d’Adams. La recompensa és equitativa a l’esforç.
• Teoria de les metes de Locke. Necessitem estratègies i/o habilitats per aconseguir les nostres fites.
• Teoria del reforçament d’Skinner. Una conducta amb conseqüències positives pot tornar a repetir-se, mentre que la de conseqüències negatives és més probable que no ho faci.

 Estratègies per a la motivació.

L’estiu passat el Pep Marí, cap del Departament de Psicologia del CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat, va realitzar una xerrada a la Biblioteca Comarcal de Blanes sobre motivació. D’uns tres quarts d’hora de durada, però paga la pena fer-li una ullada, i una escolta. Aquesta la va estructurar en tres parts:

1. Definició de motivació.
   • Claredat d’ojectius i compromís amb els mitjans.
     
2. Els indicadors de la motivació.
   • Compliment de tasques i iniciativa per fer-ne de noves.
3. Eines per la motivació.
   1. No desmotivar: confondre necessitats, no variar l’estil de direcció, demanar més del que es pot donar.
   2. Cobrir necessitats: de seguretat, d’acceptació i de sentit.
   3. VIP. Variar, implicar i premiar.
   4. Canvi de sentit.  Aconseguir que l’altre sigui conscient del perquè fa el què fa, procurant que la resposta apunti cap a alguna cosa que transcendeixi.

Propera entrada: La (Des)Motivació a les AA.PP.