L’envelliment de l’administració

No de l’administració com a ens eteri sinó de les persones que la composen. La dada és il·lustrativa: la mitjana d’edat dels, aproximadament, 3 milions de funcionaris de l’Estat és de 50,5 anys.

Es tracta d’un tema en torn al qual s’ha escrit bastant però sobre el que, en general, s’ha actuat poc (excepte al País Basc que ho ha treballat molt més). És un fet objectiu, observable i en el que sembla que tothom està d’acord però on falta treballar i trobar les claus de com posar-hi remei.

En aquest doble article (1 i 2) de Carles Ramió, expert en administració pública i catedràtic de Ciència Política de la UPF, reflexiona sobre la qüestió. Aquí exposo algunes de les seves claus:

• Es tracta d’un problema present, no pas de futur ja que cal actuar amb prou antelació.
• Les contractacions d’empleats/ades públics es van concentrar de manera molt massiva als anys 80 quan creixien totes les administracions i és una part important del gruix que ara tenen més de 50 anys.
• Aquest fet ha coincidit amb la greu crisi econòmica de l’any 2007 i successiu que va paralitzar la selecció i contractació de nou personal.
• La descapitalització de coneixement pot ser molt greu si no es prenen mesures.
• L’ocupació més qualificada no pot ser susbtituïda de manera ràpida.
• El dèficit sobtat d’empleats/ades públics ens pot portar a un canvi de model (no planificat) de les administracions públiques. Una opció molt possible és la privatització de molts serveis públics bàsics.

Sembla clar que cal reflexionar cap a on anem i quin serà el futur model d’administració pública. I en menor escala com afectarà aquest futur a la nostra organització i departaments.