“La gran cassola” de la infància en risc

Per què “La gran cassola”?

Bàsicament, perquè darrerament estan arribant notícies per diferents mitjans de comunicació en relació a la infància en risc, en general; i als centres de menors i infants tutelats, en particular.

El Periódico: Polvorín en los centros de menores tutelados por la Generalitat

Social.cat: El Síndic demana que es derogui la llei que permet al govern beneficiar-se de les pensions dels infants tutelats

Parlem d’infància, de menors, d’infantesa…

Partim de la paraula INFÀNCIA, que prové del llatí in fale (el qui no parla), definint-la en relació amb una carència: la manca del llenguatge.

L’educador social Carlos Sánchez-Valverde Visus, ha anat investigant sobre la història de la intervenció social en la infantesa. L’any 2008 ja publicava al butlletí d’Inf@ncia núm. 15 – En profunditat, l’article Infantesa o menors: sobre el nom i el concepte.

Destacar les atribucions que se’n fan a aquests dos conceptes. […] El concepte menor és un adjectiu que al·ludeix a una caracterització portada a terme des del que no es té o el que no s’és. És a dir, des de la manca des de la falta, des de l’absència. Es relaciona (com a antagònic i antònim) amb el concepte de major d’edat, entès aquest últim denominador com a categoria d’adult amb plena responsabilitat, fins i tot, jurídica (almenys des d’allò que es pot exigir), pel que fa als actes que una persona fa a partir d’una edat determinada. El terme menor s’enfoca, doncs, cap a la “irresponsabilitat“. En contraposició, infantesa (substantiu) al·ludeix a una mirada global, amb referència al que s’és i al què es pot ser, a un component essencial (no a una situació) en què també s’és ciutadà amb ple dret. I ho fa des d’una visió cap a la persona entesa com a cosa integral, total, que col·loca aquesta etapa dins del creixement humà (individual i social). Significa , doncs, assumir una posició activa i de respecte envers el projecte de qui tenim al davant, des d’una visió empàtica i ubicada al lloc que el nen ocupa biogràficament i socialment […].

Quina és la legislació que ens empara?

La Llei 14/2010, dels Drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que té per objecte la promoció del benestar personal i social dels infants i els adolescents i de les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació dirigides a aquestes persones per tal de garantir l’exercici dels seus drets, l’assumpció de les seves responsabilitats i l’assoliment del seu desenvolupament integral.

Per primera vegada es parla “de l’interès superior de l’infant o adolescent”, un dels príncipis rectors de la llei. Per determinar l’interès superior de l’infant o l’adolescent cal i caldrà atendre les necessitats i els drets i, sobretot, tenir en compte la seva opició, els seus anhels i aspiracions i també la seva individualitat dins del marc familiar i social.

Finalment, convidar-vos a “fer una ullada” al documental “Infancia en risc”, a través del Blog “Sense ficció” de TV3, quan 2011 el presentàven. Un documental que dóna veu al maltractament infantil. Es tracta d’una producció que manté l’anonimat de les víctimes, però que fa sortir de l’anonimat la terrible problemàtica en què es troben massa nois i noies. Un documental que ha tingut poca difusió.

Documental Infància en risc