I després del Big Data, l’Small Data

Robert López

Encara estàvem intentant comprendre que era això del big data quan ja li estem donant la volta i parlant de l’small data.Per saber més del que és el big data en Carles Peidró ja ens havia parlat de la cultura de dades.

Si big data significa automatització de dades per tenir més coneixement i prendre millors decisions, l’small data serien aquells petits detalls que poden canviar una decisió o que ens ajuden a donar sentit al big data. O el fet d’estar alerta de les petites pistes per preveure tendències (títol d’un llibre que reflexiona sobre la qüestió). En una tendència dels recursos humans mundials cap a l’automatització i la introducció dels robots al món del treball (previ pagament d’impostos) seria analitzar el component més humà i emocional dels nostres comportaments i decisions. En aquest article de Factor Humà ens ho expliquen amb detall.

M’he vist temptat de titular el post “Big data vs Small data” bàsicament per motius de reclam. Això dels enfrontaments i la competició sempre ens fa fer click. Però hauria estat mentir des del titular, ja que el big i l’small data estan destinats a la coexistència, no és cap tipus d’enfrontament sinó una vessant més humana de la interpretació de dades. Són totalment complementaris. La preocupació de l’small data està en preocupar-se de les hipòtesis, les causes i les raons que hi ha darrera de cada succés. Es basa en prestar atenció a detalls insignificants però que ens il·lustren i ens permetran entendre allò que diuen les grans dades. D’això també es diu insight o veritat revelada.

Un petit exemple d’small data és el que comenta l’article sobre el propietari i fundador d’Ikea:

(…) ocurrió cuando hace unos años trabajó con el propietario y fundador de Ikea, Ingvar Kamprad. “Tenía una cita con él y fui a una de las tiendas en Estocolmo, pero no estaba en el despacho. Pregunté a la gente que allí había y me dijeron que lo más seguro es que estuviese en las cajas registradoras”. Y así fue. Resulta que Kamprad estaba sentado en una de las cajas, pasando las compras de los clientes por la cinta y cobrando el importe. “Le pregunté por qué hacía eso y me respondió que esa era la investigación más barata y eficaz que existía (…)”.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *