Fenomen Harari

Compleix tots els requisits per a ser catalogat com a tal: hom pot observar que aconseguir en préstec cap dels seus tres bestsellers pot resultar extraordinàriament complicat, i que la seva popularitat mediàtica s’ha disparat en paral·lel al seu èxit editorial. I resulta com a mínim sorprenent veure com el Yuval Noah Harari, un jove historiador israelià que incialment s’havia especialitzat en història militar medieval, ha esdevingut a partir de 2014 el màxim referent de la divulgació internacional de la big history, el corrent historiogràfic anglosaxó que propugna la necessitat de reactivar la història com a gran narrativa interpretativa global. La trilogia harariana és la següent:

Sàpiens, una breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014)

Homo Deus. Una breu història del demà (Edicions 62, 2016)

21 lliçons per al segle XXI (Edicions 62, 2018)

La manera com la figura mediàtica de Harari assoleix prestigi i es fa un nom de manera fulminant em resulta particularment atractiva: un signe dels temps actuals, segurament. La seva vocació i capacitat per reactivar el vessant anticipatori latent en el discurs històric i projectar una interpretació coherent de llarg recorregut – des de l’origen biològic de l’espècie fins el nostre present i futur immediat- és molt remarcable i rendible en termes de mercat editorial. Destaco el seu ús del neologisme dataisme com a expressió conceptual de l’actual tendencia sociocultural a l’adoració del big data. En aquest sentit, us proposo un petit clip que ens permet conèixer quina vinculació estableix el Harari entre el feixisme d’avui dia i la societat digitalitzada en la que ens movem a base de clics.

Bona lectura