Recentment hem assistit al V Congrés EDO que versa sobre formació, desenvolupament i aprenentatge. La gran majoria de simposis i conferències han estat de gran nivell.

En un congrés amb tants i tantes ponents es parla d’una diversitat de temes i qüestions bastant inabastable. Tot i això, si s’ha detectat un fil conductor en els tres dies de Congrés ha estat el del poder de la conversa en les organitzacions.

La conversa s’ha erigit com a símbol de l’aprenentatge informal i de la transmissió de coneixements en l’organització. També com a element clau en el treball col·laboratiu. Un treball col·laboratiu al que cal donar sentit i context sinó no sempre funciona:

 

 

La conversa es posava en valor com a element que ordena el nostre pensament i ens fa realment conscients d’allò que sabem. A banda, també impacta a la persona amb que comparteixes les paraules. A partir d’aquí la conversa ens fa arribar a idees, relacions i conclusions que poden ser molt diferents a les que teníem al principi d’aquesta. En aquest post del Manel Muntada teniu més reflexions sobre la importància de la conversa.

La part més interessant és com les organitzacions cada cop estan més preparades per donar espai a aquestes converses i diferenciar-les des les converses que es produeixen en les reunions de treball. Explorar altres maneres de conversar suposa arribar a conclusions més diferents i estar més preparats per un entorn més imprevisible.

 


Foto: Fotograma de la pel·lícula “The conversation” de Francis Ford Coppola.

 

Àmbit: RRHH
Autor: Robert López