“Clown” terapèutic

El clown és el món combinat entre la realitat i la imaginació.

[…] Proposem l’humor com a eina fonamental per poder fer front a les situacions adverses que es viuen al voltant de la malaltia! Amb la nostra tasca es contribueix a la humanització dels processos hospitalaris i a la prevalença del subjecte per sobre de la malaltia mentre duri aquest procés. Avui en dia moltes persones viuen la seva malaltia amb molta solitud, i és per aquest motiu que posem el teatre al servei de la sanitat, contribuïm a la seva humanització, omplint els espais de vida a través del riure. […] manifesten els Pallasos d’Hospital, Pallapupas.

Joc, improvisació, creativitat, imaginació, expressió… són alguns dels ingredients perquè el clown esdevingui una vivència original, singular i d’ajuda per a la resolució de conflictes amb un mateix i amb la vida. L’element simbòlic del “nas de pallasso” permet establir una distància entre aquesta realitat i l’espai més creatiu i imaginari, que alhora, facilita la desdramatització de les situacions.

Veurem com cada cop comença a ser més extensa aquesta proposta d’intervenció amb diferents col·lectius: com infància, gent gran, malalts terminals i malalts mentals.

Per llegir-ne una mica més > Vigneau, A. (2016): Clown esencial

La teràpia i l’art s’uneixen en una celebració de la “tragicomicitat” de la vida, de la mà d’un cèlebre pallasso, amb la missió de curar ferides a través de l’humor.

I, finalment, com a recomanació cinematogràfica > Patch Adamas, 1998

Basada en una història real, la pel·lícula és la biografia del metge Patch Adams (protagonitzat per Robin Williams), que va revolucionar a la comunitat mèdica oficial aplicant singulars teràpies consistents en fer riure i proporcionar afecte als pacients malalts de càncer.