Burofòbia o burofília?
A Espanya, un 47% de la població té una mala imatge de com funciona l’Administració i un 20% d’aquests es poden considerar buròfobs. Aquesta és la conclusió d’un article científic guardonat com el millor de l’any per l’Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración. Aquí podeu llegir una interessant entrevista a Inés Calzada, una de les seves autores.
Però per què la condiseració de buròfob? Atenció a la dada: aquest 20% en realitat està satisfet de les seves relacions amb l’Administració i considerava que els funcionaris/àries els havien tractat bé. És a dir, tenen una imatge negativa però experiències positives. El que es podria definir com crítica inconsistent o perpetuació del cliché del funcionari/ària. Les autores indiquen que han intentat estudiar-ho des de múltiples variables i no s’arriba a cap conclusió. Per això apunten a l’estereotip com a possible explicació.
Això suposa una bona i una mala notícia per aquells/es que fem l’Administració. La bona és que, malgrat tot, no han tingut mala experiència amb l’administració i, per tant, els serveis públics han funcionat i no es pot fer res més. La dolenta és precisament això, per molt que facis el pes del tòpic no desapareixerà a curt termini i canviar la mala imatge de l’Administració pot esdevenir un repte impossible.
Però cal afrontar el repte. La única cosa que podem fer es continuar treballant cada vegada millor per tota la ciutadania però impedint que l’opinió d’aquest 20% no embruti que hi ha 80% que si que té en compte i fa un anàlisi real de la qualitat dels serveis públics.
Algunes preguntes per acabar…
I si tens qualsevol reflexió sobre aquest tema abaix tens els comentaris!
La gent associa bona atenció en la solució de la seva consulta, encara que ha canviat la forma de percebre la imatge, crec que continua sent negativa, en general.
També ho crec Marisol! Però crec que som hereus d’un estereotip que segueix per inèrcia i que la millora de l’atenció a la ciutadania i de la qualitat dels serveis públics en els darrers anys és una evidència. Crec que l’estudi dona en el clau quan planteja com dues línies paral·leles el propi concepte de “funcionari” i el de servei públic com si no fossin aquests el que el fan possible.
Malgrat tot la professionalització de les nostres administracions crec que va canviant poc a poc la mirada respecte als empleats/ades públics