CONFERÈNCIA EVA MILLET

Presencial

27 de novembre (12.00 a 13.30). Cal Ninyo

Reflexionar sobre hiperpaternitat i hipermaternitat i com aquests infants són la nova ciutadania es relaciona amb les Administracions Públiques

La hiperpaternitat s’està convertint en el model de criança habitual en Occident entre les classes mitjanes i altes. Originari dels EEUU, es caracteritza per una sobreprotecció excessiva i una supervisió constant del fills, resolvent-lis per sistema els seus problemes.

En una societat cada vegada més incerta i competitiva, que demana que tot sigui perfecte —la casa, el cos, el cotxe, les vacances…— els nens s’han convertit en un nou símbol d’estatus i els pares hi dediquen tota mena d’esforços per transformar les criatures en “superfills”. Els nens i nenes es converteixen en una mena de producte en un procés que implica una important inversió econòmica i d’esforços i que recau, principalment, en les mares.

Aquest model híper té moltes derivades, destacant l’estrès que implica a les famílies a més de la pèrdua d’autonomia dels nens i la normalització del que s’anomena “baixa tolerància a la frustració”.