Es pot viure sense Internet?

En aquest interessantíssim article de Yorokobu (pàgina que recomano molt) analitzen el creixent interès que està suscitant en una sèrie de persones la vida sense Internet i que apareix reflectit al llibre La gran adicción del filòsof català Enric Puig Punyet.

Per què fem servir Internet? Tots busquem coses diferents en base a les nostres prioritats però sens dubte té un component d’addicció que va més enllà del contingut que consultes. L’article parla d’una sensació concreta: la del buit que es presenta en les persones després d’haver passat hores navegant sense ordre ni concert. La idea que sobrevola l’article i les persones que “ho han deixat” és la d’eliminar la dependència digital. Una dependència lligada a aquest desordre a l’hora de navegar, a la reducció de la capacitat de concentració que se’n deriva i a l’amarga sensació de no haver construït cap cosa duradora. Estem en més coses però amb molta menys profunditat.

És interessant que l’autor del llibre sigui honest i parli de la incongruència de ser tecnòfob avui dia. Descriu Internet com una cosa “absolutament imprescindible” i el seu interès radica més en que abandonem aquell Internet que no ens agrada i sobretot aquell que distorsiona la nostra realitat i percepció. I fa una crida a l’ús responsable i conscient.

S’analitza també la curiosa percepció que estem desenvolupant a l’hora de mirar la realitat. Sobretot per gent més jove i adolescents. Parla de la constant obligació de mantenir la nostra marca personal a les xarxes socials on tot està perfectament estudiat. Ja no calen càmeres de videovigilància, a totes bandes tenim aparells de difusió instantània que d’alguna manera superposen l’exhibició posterior a la vivència presencial. Enganyem a la societat per autoenganyar-nos apropant-nos a un desfigurat i perillós sentit de la percepció i la felicitat. Cita l’autor un síndrome que no coneixia: el síndrome de París. M’ha semblat molt interessant. Es va determinar als anys 80 quan l’ambaixada japonesa va identificar casos de turistes japonesos que es veien profundament decebuts al visitar la capital francesa ja que no acomplia les seves expectatives de perfecció i idealització que portaven des de casa.

El paral·lelisme amb el món ideal de les xarxes socials és evident. I fer una pensada sobre com naveguem una necessitat.