Futbol i violència

No es pot negar que l’esport amb més seguidors al nostre pais i a la resta del món és el futbol; dia a dia tenim notícies a la televisió, diaris o xarxes socials on es fa referència a tot el que envolta aquest esport. Per desgràcia, en ocasions en tenim coneixement d’incidències lamentables on prima més la violència que l’esport en si mateix.

Podriem dir que és la nostra societat la que origina aquest comportament, una societat que fa que al terreny de joc i a les grades dels estadis es faci el que no es faria en qualsevol altre context: insultar cridar i fins i tot arribar a les mans. La clau per canviar aquesta dinàmica es ttroba al pensament:  pensar que els nens han de gaudir de l’esport, trobar els valors com el treball en equip o la comunió entre companys, fer que els 90 minuts que estan jugant sigui un temps per passar-ho bé i no es converteixi en una angúnia per al nen que pensa que el seu pare es pot estar barallant a la grada. Si cambiem aquest pensament des de la base, des de la mainada, potser el dia de demà erradicarem totalment la violència del futbol

Mentrestant, cal recordar que els règims interns dels clubs prohibeixen aquests comportament i el nostre ordenament els tipifica com infraccions a la Ley 10/90, de 15 de octubre, LEY DEL DEPORTE  i a la Ley 19/2007, de 11 de julio, contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte.