Govern obert “Un monstruo viene a verme”

Comparteixo amb vosaltres un article amb el títol “La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert” d’Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

L’autor comença amb un modest relat de la historia de la gestió dels afers col·lectius.

En primer lloc ens endinsa en l’època de Grècia i com es prenien les decisions de forma directa per part dels i de les ciutadanes, aquí ens parla de la democràcia grega o directa. No entraré a valorar si realment era o no democràcia en un món on existia l’esclavitud i on es menystenia el rol de la dona.

A continuació avança en la història i ens presenta un nou escenari cap a la democràcia representativa, on les persones i les institucions prenien decisions i les executaven en nom de la resta. Realment ha sigut representativa?

Posteriorment es planteja si les institucions de la política representativa s’haurien de repensar, sobre la influència d’internet i la coordinació i deliberació a un cost molt més inferior, introduint el concepte de “desintermediar” la política.

Després l’autor fa un recorregut pels diferents poders, el legislatiu, l’executiu, i per altres aspectes com la transparència, la rendició de comptes i la presa de decisions i és aquí quan es parla de retornar la sobirania i incidir en la gestió del que és públic.

L’autor arriba a la conclusió que es qüestiona tot menys l’Administració, que és vista a mig camí entre un monstre amb vida pròpia i un castell.

Argumenta que hi ha àmbits de treball on es comparteix coneixement, com el de la salut amb les comunitats de pràctiques o la revifada del cooperativisme, però que la cosa pública no es gestiona de forma col·laborativa ni s’aprofita el talent, ni es trenquen les parets.

Finalment s’endinsa en el concepte de Govern Obert i en el nou horitzó que ofereix, amb una gestió col·lectiva i un nou format de relació entre l’Administració i la ciutadania.

Reflexiona sobre les dades obertes i la petjada legislativa (el camí que ha seguit una llei o reglament) i també parla sobre la participació en tots els nivells, però sobre tot en la presa de decisions, en el concepte de codecidir. No se com ho veieu vosaltres això de codecidir?,  incorporant l’element de la col·laboració en el sentit de cogestió.

Finalitza l’article amb una crida a desemmascarar les barreres existents i fer construir una administració més eficaç i eficient.