Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya.
Al DOGC d’avui dia 16/02/2017 es publica el Decret Llei que intitula el present post. Unes quantes qüestions:
1.- PER QUÈ UN DECRET LLEI?.
D’acord amb l’article 64 de la Llei Orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
El primer Decret Llei dictat pel Govern de la Generalitat fou l’1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.
2.- PER QUÈ UN REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS?
La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, dedica un dels seus títols –el quart– al Registre de grups d’interès –stakeolders-, un instrument que pretén donar coneixement públic de les persones físiques i les organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic en defensa d’interessos de terceres persones o organitzacions.
En aquest Registre s’hi han d’inscriure obligatòriament totes les persones físiques o jurídiques que la Llei considera com a grups d’interès, així com totes les activitats d’influència directa o indirecta que duguin a terme aquests grups d’interès.
El Registre de grups d’interès constitueix, per tant, un instrument fonamental al servei de la transparència, el retiment de comptes i la prevenció de la corrupció.
L’article 45 de la Llei estableix que aquest Registre de grups d’interès l’han de crear l’Administració de la Generalitat, els ens locals i un gran nombre d’entitats que inclou tots els organismes integrants del sector públic català, les entitats de dret públic que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei, les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia, els col·legis professionals i les corporacions de dret públic, els consorcis o altres formes associatives i les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats.
És responsabilitat de cada ens obligat la incorporació en el seu registre de les dades que s’hi han d’incloure d’acord amb les previsions de la Llei, sens perjudici que l’Administració de la Generalitat en faci una gestió centralitzada.
S’apunta, així, cap a l’existència d’una gran multiplicitat de registres de grups d’interès –més de dos milers– que cada una de les administracions i de les entitats del sector públic català ha de crear necessàriament.
3.- RAÓ DE SER DEL REGISTRE CREAT.
Si bé Generalitat va crear en el seu moment el corresponent registre de grups d’interès la resta de subjectes obligat no ha actuat tan diligentment.
El Síndic de Greuges en el seu primer Informe anual de transparència, fet públic a mitjan 2016, confirma que pràcticament només la Generalitat havia complert l’obligació de tenir un registre de grups d’interès. A l’informe aquesta situació s’explica tant per la intenció expressada per molts ens locals de complir aquesta obligació mitjançant l’opció de gestió centralitzada del Registre per l’Administració de la Generalitat com per les dificultats existents a l’hora d’articular aquesta opció.
El Decret 171/2015 preveia la gestió centralitzada d’una pluralitat de registres cap a la figura de l’encàrrec de gestió -veure article 11 de la Llei estatal 40/2015 i l’article 10 de la Llei catalana 26/2010-, i les seves corresponents limitacions.
A la vista d’aquesta “necessitat extraordinària i urgent” per garantir la transparència efectiva de les relacions entre els grups d’interès i els servidors públics, i que aquesta transparència es faci realitat amb el major estalvi possible de recursos públics i de càrregues per als ciutadans, s’opta per l’aprovació de mitjançant la figura del Decret llei prevista a l’article 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
4.- PROCEDIMENT D’INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE I EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ.
4.1.- PROCEDIMENT D’INSCRIPCIÓ.
- Regulat a l’article 10 del Decret 171/2015, la inscripció es formalitza a instància del grup d’interès, mitjançant la presentació d’una sol·licitud del seu representant adreçada a l’òrgan responsable del Registre. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la declaració responsable que regula l’article 16.
- Quan la persona sol·licitant presenti tota la documentació necessària per a la inscripció, aquesta només es pot denegar quan qui pretén la inscripció o les activitats declarades no estan incloses dins l’àmbit d’aplicació del Registre.
- En el cas que les sol·licituds o les declaracions responsables no reuneixin els requisits legalment establerts, o continguin errades, o omissions de les dades i de la informació establerta per l’article 16.4, l’òrgan gestor del Registre requereix el declarant perquè les esmeni.
- Contra la resolució que es dicti es pot interposar recurs d’alçada.
- La notificació de la resolució d’inscripció s’ha d’efectuar en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data en què la sol·licitud s’hagi registrat d’entrada al Portal de la Transparència. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa, la sol·licitud d’inscripció s’entén estimada i la inscripció es practica en el termini de quinze dies.
- Els grups d’interès inclosos al Registre disposen d’un identificador únic que se’ls assigna i comunica en la primera inscripció.
4.2.- EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ.
L’article 11 del Decret 171/2015 preveu que la inscripció dona dret a:
- Presentar-se davant de ———->>>>> ls càrrecs, autoritats i empleats públics, com a grup d’interès inscrit en el Registre.
- Formar part de ————–>>>>> les llistes de distribució per rebre alertes automàtiques sobre tramitacions, actes i consultes públiques respecte de les activitats o les iniciatives de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, relatius a les matèries d’interès del declarant que s’hagin fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors.
- Fer constar la ————–>>>>> seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d’interès inscrits al Registre.
5.- SOBRE LOBBIES .
Sobre el tema dels lobbies és molt interessant la sèrie de tres articles “Lobbies: Ante el próximo debate sobre la regulación del Lobby en España: Un pequeño análisis comparado” (articles 1, 2 i 3), publicada http://hayderecho.com/.
Una peli: “Las tortugas también vuelan“.
Una música: Concert Violí Samuel Barber.