Una proposta més de nova cultura per a les administracions: Cultura de Dades

Fa cosa d’un any, la Maria Soto ens avançava el fenomen del Big Data i algunes de les seves aplicacions, concretament una per saber en precisió l’estat del trànsit i altres condicionants, com els metereològics, per planificar in situ les millor rutes.

Sense entrar al detall, perquè entre nosaltres tenim persones que ens introduiran aquest món molt millor, com a Big Data ens referim al tractament i explotació de quantitats ingents d’informació provinents de fonts diverses (especialment de xarxes socials, operacions amb telefonia mòbil, operacions monetàries, etc.) per a un millor coneixement del comportament de tots nosaltres. La forma més popular en què aquesta explotació pren forma i utilitat són les múltiples i diverses aplicacions que es fonamenten en aquests treballs.

El sector privat ha tingut clar el filó que representa el Big Data per ajustar els productes a la tipolgia de clients. Però, com en moltes altres coses, les administracions encara ens trobem per darrere a l’hora de valorar i ser conscients del potencial que poden tenir per a la comunicació de l’acció pública. Aquest és el repte que ens presenta l’Antoni Pérez-Rubí: com passar del Big Data al data thinking, o en d’altres paraules, com generar el necessari canvi cap a una cultura de dades.

Ens trobem per tant davant l’enèsima proposta de canvi cultural que hem d’afrontar les administracions: des del camp de l’avaluació de polítiques públiques, des de la participació ciutadana, des de models organitzatius focalitzats en el benestar i realització dels i les treballadores, etc, etc, etc. es propugnen lemes de “nova cultura organitzativa”.

En què consisteix la referent a la cultura de dades o data thinking? Si les dades canvien la nostra percepció, la disponibilitat de dades més exhaustives, segmentades, singulars, haurien de permetre’ns veure les realitats ciutadanes d’una altra manera i, així, formular respostes diferents.

L’autor presenta 9 possibles itineraris per generar aquesta cultura:

1. La microsegmentació i la geolocalització, com a estratègia per conèixer millor necessitats i desigs, i així comunicar de forma personalitzada i diferenciada.
2. El màrqueting de continguts: oferta de continguts útils, personalitzats, connectats a interessos, disponibles en múltiples dispositius i fàcilment compartibles. I presentats de forma visual.
3. Patrons de comportament: el coneixement d’aquests patrons obre la porta a entendre millora la relació causa – efecte de les polítiques, i a poder valorar millora l’eficiència i eficàcia d’aquestes.
4. Noves cartografies: necessitat d’aplicar el pensament visual a la gestió pública, perspectiva que ofereix noves mirades, l’oportunitat de fer més facil la interpretació de les dades i, per extensió, de compartir-les.
5. La política mòbil: la tecnologia mòbil no nomñes com a instrument per a informar, sinó per recollir dades de la ciutadania, per apropar persones amb interessos comuns i resoldre necessitats.
6. Innovació pública: el tractament de grans volums de dades ha de permetre la innovació de les administracions sempre i quan es creïn entorns idonis de col·laboració amb tercers, siguin agents o ciutadania, sent les dades l’objecte compartit.
7. Col·laboració: les dades compartides són font per a l’emergència de talent entre la ciutadania. La reutilització de dades pot millorar el redisseny dels serveis públics.
8. Política vigilada: la gestió, monitorització, ús i interpretació de les dades són potents mecanismes ciutadans per controlar i fiscalitzar la política.