Temps intens

Aquesta setmana de començaments de juny és ben especial en el nostre calendari. Els nostres petits i petites (3 a 12 anys) canvien el seu ritme diari, i amb ells ens hem d’adaptar les famílies i per extensió una part important de la societat. L’horari es fa intensiu, l’escola ens marca un camí i ens proposa una ralentització parcial del tren de vida, mitjançant una nova gestió de les nostres tardes. La transició cap a l’estiu és un bon moment per incorporar les reflexions que ens recorden que la millora en la qualitat de l’educació només l’assolirem ralentitzant l’educació, deixant espai al temps dins i fora de les aules, tot proporcionant-nos una rica gamma d’experiències creatives adaptades al ritme d’aprenentatge de cada alumne: el ritme ho és tot. Així ens ho recorda el genetista, neurocientífic i educador David Bueno al Diari de l’Educació: “El que no s’aprèn a primer, s’aprendrà a segon: anar amb calma no és perdre temps, és respectar el ritme del cervell”.

Des d’una perspectiva més àmplia, la directora alemanya Cosima Dannoritzer, famosa pel seu doc de 2010 sobre l’obsolescència programada, presenta aquests dies la seva nova proposta audiovisual Time Thieves, una mirada crítica que ens fa veure la gestió del temps – un recurs preciós i finit- com la màxima expressió de la capitalització de la nostra vida.

Repensar lentament l’educació:

• Carl Honoré: Elogio de la lentitud : un movimiento mundial desafía el culto a la velocidad. Barcelona, Círculo de Lectores, 2008.
• Joan Domènech Francesc: Elogi de l’educació lenta, Graó, 2010.
• Web de l’Slow Education Movement.