Stop! Respira…

Respirar és una de les funcions principals dels éssers vius. Gràcies a la respiració obtenim oxígen i  fabriquem l’energia que necessitem per viure.

Ara bé, respirem conscientment? més aviat no. Sovint estem immersos en el ritme frenètic actual, amb les presses del dia a dia, pendents del rellotge constantment, etc, i tot plegat ens porta a respirar habitualment de manera superficial la major part del temps.

En situacions d’activació, de nerviosisme o d’enuig, sovint hiperventilem: respirem massa ràpid i de forma superficial, provocant un augment de la liberació de diòxid de carboni (CO2) i produint que arribi menys oxígen als teixits del nostre cos. Per tornar a mantenir l’equibri, és important respirar de manera lenta, regular i més profunda, retornant així la calma.

De fet, cada vegada més hi ha evidències dels beneficis que ens pot aportar el “simple” fet de respirar bé. En aquest article de La Vanguardia es descriu un estudi que conclou la trobada de les neurones que expliquen perquè respirar profundament relaxa.

Per tant, un recurs molt útil pel nostre benestar és aprendre a respirar d’una forma més profunda, diafragmàtica. És més, fins i tot val la pena incorporar aquesta pràctica de manera habitual i aturar-nos un cop cada dia durant uns minuts per fer un parèntesi i realitzar unes quantes respiracions profundes. De ben segur que ens donaran noves forces fins acabar la jornada.

T’animes a practicar-la? Coneix més sobre la Respiració Completa

Encara més fàcil: Respira conscientment en 4 passes

Si has arribat fins aquí, per què no comences ara mateix? només són uns minuts…

Fes un stop, i respira!

5 comentaris sobre Stop! Respira…

  • Molt interessant Silvia! Com a mínim mentre llegia el post he respirat més conscientment! En aquest cas hauria de ser més llarg 😉

    M’agrada la idea d’anar simplificant i de la ‘moda’ (positiva clar) del ioga o mindfulness passar a l’essència orgància de tot plegat: respirar.

  • Sílvia, he respirat un moment i m’he llegit el teu post.
    Et felicito, el trobo molt reflexiu i a més lliga perfectament amb la classe de Mindfulness que hem fet avui.
    Això, sí, espero que en lloc de desactivar amb psicofàrmacs les neurones “d’activació” del locus ceruleus, no arribi mai el dia que ho facin destruint-les com als ratolins… Plis, plau.
    Molt bé, respiracions profundes, de tant en tant!

Respon a Neus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *