La imatge que acompanya el titular correspon a El Mètode Grönholm”, una obra de teatre que es va estrenar en català a la primavera de 2003. Escrita pel Jordi Galceran en base a la relació asimétrica que s’estableix entre entrevistador/a i entrevistat/ada, decideix portar-la a les seves últimes conseqüències amb una comèdia que posa en evidència els sistemes selectius que en ocasions empren algunes empreses per incorporar nous talents.

Des de llavors, ha plogut molt, que en diuen. I tot i que la majoria d’organitzacions segueix emprant sistemes de selecció més conservadors o estàndars, n’hi han que innoven i proven nous mètodes, que com a mínim criden l’atenció i obren nous debats i qüestions sobre aquest tema.

Compartim amb vosaltres algunes de les darreres experiències que han arribat a la nostra redacció:

  1. A ¿Currículums ciegos? es fa una introducció sobre un programa pilot que prepara el Govern per proposar l’ús de CV’s sense foto i nom, com a mesura contra la discriminació.
  2. Més trencadora, i atractiva, és la proposta que va dissenyar el Govern de Nova Zelanda al primer trimestre de 2017 per incorporar nous talents del sector tecnològic a les seves institucions. La oferta es va fer a nivell internacional i convidaven als candidats/es participants a gaudir d’una estada de 4 dies a Wellington per participar al procés de selecció. El Govern cobria el cost del viatge i l’allotjament i a l’estada també estaven incloses rutes per conèixer la ciutat. Us adjunto la notícia per si voleu conèixer tots els detalls: “Nova Zelanda et regala unes vacances a canvi d’una entrevista de feina”
  3. “Digues com resols aquest cas i et fitxo” és un article publicat a La Vanguàrdia fa uns mesos que exposa alguns exemples i pràctiques que utilitzen en algunes empreses, molt poc convencionals, amb l’objectiu de conèixer a les persones candidates.

I a vosaltres, com a candidats/es, què us semblen aquests exemples? Ens interessa la vostra opinió, què en penseu?

Àmbit: RRHH