Propòsits per al 2019: La intel•ligència està sobrevalorada, ser amable té molt més mèrit, paraules de Víctor Küppers

El 6 de març de 2014, aquest conferenciant ens va visitar i ens va fer somriure, riure, i també pensar… I continua fent bolos i sent vigent, perquè el que explica no és nou, però cal recordar-ho de tant en tant.

Amb motiu d’un cicle de conferències organitzat per Mentes Expertas a l’auditori AXA de Barcelona, La Vanguardia va aprofitar per entrevistar-lo i fer-ne una Contra: “La intel·ligència està sobrevalorada, ser amable té molt més mèrit”.

Entrevista feta per Josep Fita i publicada el 24/12/2018.

Actualment, el Víctor Küppers s’ha convertit en un referent de la psicologia positiva.

El periodista explica en la seva introducció que hi ha gent, encara que no molta, que va per la vida amb energia i irradiant entusiasme, i que després hi ha el Victor Küppers. Comenta que és impossible batre’l en passió i entrega, i explica que aquest doctor en Humanitats té amb una capacitat comunicativa infinita que li permet transmetre aquesta passió per a la vida a tothom qui el vulgui escoltar. Hi estic d’acord, què en penseu?

Recullo uns bocins del que diu ara, refresquem uns quants missatges que ja ens va dir, ens faran reflexionar i si volem, ens ajudaran a reprendre la vida pel cantó positiu:

Enfocar les coses d’una manera positiva és més intel·ligent que deixar-se arrossegar pel pessimisme. Tenim la vida que volem?

No, jo defenso que enfoquem la vida com volem. És una cosa que pots escollir. I crec que enfocar les coses d’una manera positiva és molt més intel·ligent que deixar-se arrossegar pel pessimisme, pel negativisme.

I la nostra manera de ser, també és una elecció?

Sí. Ser intel·ligent és un do, una sort. Ser amable, ser una bona persona que ajuda als altres o ser una persona generosa és una elecció, i té molt més mèrit! Al final, lluitar per ser la millor persona que puguis arribar a ser és el que et fa sentir alegre.

Vostè defensa que la intel·ligència és un tret sobrevalorat.

Absolutament. Hi ha un culte excessiu a la intel·ligència. A veure, és important, un ximple motivat és un perill. Però la intel·ligència sense bondat condueix a un món immoral, mancat d’ètica i pervers, on només importen els beneficis.

Per aquest motiu promulga que és més important el ‘fer’ que el ‘saber’?

La diferència està en el ‘ser’. Són importants els coneixements, és important l’experiència, però la clau està en l’actitud. I l’actitud no es redueix a ser positiu, també consisteix a ser una persona lluitadora, treballadora i, sobretot, bona. La gent em diu, “això de bona sona molt cursi”. Però jo parlo de ‘bona’ en majúscules: ser una persona honesta, generosa …

Hi ha molta gent bona que no vol fer l’esforç de significar-se, de reivindicar la dignitat de les persones. I això és covard i egoista.

No hi ha res pitjor que viure sense esperança…

… m’agrada observar la gent, i veig persones desanimades, angoixades, carregades d’incertesa, pressionades, preocupades, estressades … Aquesta és la societat en què vivim. És en aquest sentit que dic que estem tarats. I això es tradueix en gent que camina ràpid pel carrer, como pollo sin cabeza, que no saluda, que tot el dia corre, que menja en 10 minuts …

Aquesta pressió fa que molta gent tiri la tovallola. Quan estàs cansat de tot, tant te fa tot. La gent ja no té ganes de fer les coses bé ni de donar la seva millor versió. Ni tan sols vol lluitar per estar una mica millor. La gent ja no veu esperança, i no hi ha res pitjor que viure sense esperança.

… És veure com pots potenciar el positiu. Concentrar-te per gaudir del que estàs fent no és demagògia, il·lusionar-nos no és demagògia, estimar les persones que més estimes i adonar-te que són el més important que tens tampoc és demagògia, és veritat. També és cert que hi ha persones que diuen que és demagògia per no fer l’esforç.

És més fàcil no fer res, així la culpa continua sent d’un altre. Ens agrada molt culpar els altres de tots els nostres problemes. La culpa sempre és d’un polític, del cap, d’un client … i jo em pregunto, tu no tens una responsabilitat? Doncs sí, hi ha una responsabilitat personal.

Vostè aconsegueix aplicar els consells que explica en les conferències?

Em crec tot el que dic i m’agradaria ser tot el que explico. Però estic tan lluny! Però almenys sé com m’agradaria ser, i lluito per ser-ho. I de vegades ho aconsegueixo.

2 comentaris sobre Propòsits per al 2019: La intel•ligència està sobrevalorada, ser amable té molt més mèrit, paraules de Víctor Küppers

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *