Presó per no retornar documents a la biblioteca?

L’Athems-Limestone public library d’Albama ha decidit endurir la seva política de gestió dels documents no retornats, i no s’hi ha posat per poc. En un intent de recuperar els prop de $200.000 en que estan valorats els documents no retornats, ha establert unes noves mesures que van des de sancions de $100, fins a penes de 30 dies de presó, o fins i tot, ambdues alhora.

Ordenança municipal 93-1157

“És il·legal per qualsevol persona posseïdora del carnet de biblioteca, faltar o negar-se a retornar qualsevol material en préstec o retirat de la biblioteca pública. Qui violi aquestes ordenances podrà rebre una multa de $100, ser condemnat a una pena de presó de 30 dies, o totes dues a discreció del jutge”

La seva directora considera que aquestes noves accions són necessàries perquè els infractors no només estan robant a la biblioteca, sinó també a la resta d’usuaris/es i contribuents. A més aquestes accions obstaculitzen l’eficàcia i el bon funcionament de la biblioteca.

La biblioteca però, farà un darrer intent via notificació ordinària. Només en el cas que aquesta sigui novament desatesa, procedirà a l’enviament de notificacions certificades on es donarà un termini de deu dies abans d’iniciar la via judicial.

Aquests americans sempre tan exagerats, no? O no pas tant..

En el nostre entorn també s’han cercat iniciatives encaminades a recuperar aquells documents que mai no han estat retornats un cop vençut el període de préstec, més enllà de blocar la fitxa de l’usuari/a. Algunes d’imaginatives sense arribar però a l’extrem de la noticia dalt esmentada.

• Requerir per junta de govern els documents no retornats, o la seva reposició.
• Sancions econòmiques en els casos de superar els 6 mesos de retard.
• Instrucció d’expedient administratiu encaminat a reclamar les liquidacions econòmiques equivalents al preu del material prestat, i no retornat.
• “Algú se’l va emportar i mai el va retornar”, nota deixada al lloc on hi hauria d’haver el document no retornat.
• Cartells amb una foto de perfil fals del morós/a.

La realitat és que tot i ser percentualment baixa, entre el 3 i el 4 per cent, la morositat en el préstec afecta a totes les biblioteques. Dades del 2012 del Consorci de Biblioteques de Barcelona, xifraven amb més 23.000 els usuaris/es que tenien algun document en préstec pendent de retornar, la majoria de llarga durada. A les biblioteques de Sant Boi estem al voltant dels 1.400.

Una altra cosa és parlar del valor, en termes econòmics, d’aquests documents. Al Consorci de Biblioteques de Barcelona, el referit 2012, els aproximadament 59.000 documents sense retornar, alguns d’ells però sostrets, estaven valorats en no menys de 700.000€. A les biblioteques de Sant Boi els 4.500 documents en aquest estat poden tenir un valor aproximat d’uns 60.000€.

En un context de retallades pressupostàries; en un moment on els municipis han de fer-se càrrec del cànon bibliotecari , és a dir del pagament de drets d’autor pels documents prestats (fet que repercuteix directament a la partida de fons de les biblioteques), les biblioteques públiques catalanes segueixen sense cobrar cap mena de tarifa pels seus serveis bàsics. La biblioteca pública segueix sent garant de l’accés a la cultura i el coneixement.

I a diferència dels Estats Units, i gairebé arreu, aquí en cap cas s’apliquen sancions econòmiques per retornar els documents fora de termini.

I és en aquest punt on hom comença a dubtar si realment és tan forassenyat l’aplicació de mesures severes per lluitar contra la morositat, presons fora, eh!

La no aplicació de multes econòmiques per retornar documents fora de termini, podria/hauria de, no ser obstacle per utilitzar tots els recursos possibles per recuperar els diners públics emprats en la compra d’aquells documents pendents de retornar que, fent cas omís a les reclamacions, superin els 6 mesos/1 any de demora, per exemple.

Cal conscienciar a la població que el fons documental d’una biblioteca no és gratuït.

Això sí, aquesta decisió podria venir després d’un període, limitat, de gràcia: seguint amb els exemples americans, a l’estil de l’amnistia que la Biblioteca Pública de Nova York va realitzar el 2011 amb nens i joves menors de 17 anys.

La Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, declarava el 2014 que des d’aquest departament s‘estava treballant en aquest tema. Desconec si des de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona també s’està plantejant alguna acció al respecte, però poder fora hora que els municipis, com a mínim els grans, fessin un pas endavant.