Precarietat i cultura

Com s’ho fan els creadors per tirar endavant els seus projectes? Arriben a final de mes i, si ho fan, a costa de què? Fer cultura és una ruïna?

Aquestes i altres preguntes són respostes per creadors de diferents àmbits culturals com la música, el teatre, el cinema en aquest interessant article de la Belén Ginart publicat al Play del Diari Ara.

“Sovint sento que treballo en una ONG” Alícia Gorina, directora de teatre

Cal recordar que en la presentació de l’informe Estat de la cultura i de les arts 2017, ja es deia que “cal dignificar les professions culturals. Han de canviar les condicions de treball dels artistes i creadors”

I seguint amb la qüestió, ara fa uns dies es va celebrar el primer dels debats del cicle “Cultura al límit” organitzat per l’APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya), i dedicat precisament al tema “Precarietat i cultura”. Externalitzacions, condicions laborals precàries en el món de la cultura, reptes, van ser alguns del temes tractats. La crònica d’aquest debat realitzada per la Laura Basagaña, de l’APGCC la podeu trobar aquí.

L’estabilitat no està renyida amb la precarietat. Cal lluitar per una estabilitat que no sigui precària.